Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
la Trinitat Vella

Vista general del carrer de Mireia on destaca Villa Mercedes
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme i actual districte de Sant Andreu de Palomar.
Limitat per la Meridiana i el Besòs, es començà a construir a la primeria dels anys cinquanta Els habitatges són de construcció oficial PMH i privada La presó de dones hi fou construïda el 1954 posteriorment passà a ésser de joves, i al gener de 2009, després d’haver traslladat els interns a la nova presó de la Roca del Vallès, hom en començà l’enderrocament El 1986 hom aconseguí que hi arribés el metro El 1992 hom obrí al trànsit el nus de la Trinitat , connexió viària que uneix les rondes de Dalt i del Litoral i que enllaça amb les autopistes A-7, A-18 i A-19 Al mig del nus hom…
central tèrmica de Foix
Central tèrmica situada al terme de Cubelles (Garraf), engegada al març del 1979.
Emplaçada en un terreny d'11 hectàrees a 1,5 km del nucli urbà, funciona amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament el grup turboalternador té una potència de 520 MW Fou construïda per Tèrmiques del Besòs, SA TERBESA, societat formada en un 50% per ENHER i un 50% per Hidroelèctrica de Catalunya, SA, posteriorment integrades a ENDESA A partir de l'agost del 2010 només funcionà en moments de màxima demanda i de restriccions en el subministrament elèctric habitual Al juny del 2015 l'empresa anuncià el desmantellament gradual de la central al llarg d'un període…
Salvador Llobet i Reverter
Geografia
Geògraf.
S'especialitzà en geografia regional publicà El medio y la vida en Andorra 1947 i El medio y la vida en el Montseny 1947, tesi doctoral, primera a l’Estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en PVidal de la Blache També estudià la geografia agrària del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el periglacialisme del Ripollès, etc Amb caràcter general, preferí la geografia física Collaborà en la Geografia de Catalunya , dirigida per Solé i Sabarís sobresurt el capítol de l’explotació del camp Fou catedràtic de la Universitat de…
Domus de Balenyà (Balenyà)
Aquesta fortalesa es trobava en un petit puig, enmig d’un camp de conreu conegut pels noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de la Talaia i el Puig d’Alzina, on hi ha encara restes d’edificacions El puig es troba al mig d’un pla proper al riuet que dona origen al Congost o Besòs entre els masos Atalaia i Homet El casal serví d’estatge a la família Balenyà La família començà a documentar-se a partir del 1130 amb Berenguer Ermengol i va extingir-se el 1240, quan Guillem de Balenyà llegà la casa de Balenyà al seu nebot Pere de Vilagelans Francesc de Malla, senyor de Vilagelans, va…
riera de Caldes

L’antic pont medieval sobre la riera de Caldes, aprofitat en l’època moderna per al pas de la carretera de Sentmenat, Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Riera
Curs d’aigua del Vallès, afluent del Besòs per la dreta.
És format sota els cingles de Gallifa, al peu de la roca de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa, que neixen prop de Sant Julià d’Úixols Després de rebre per la dreta la riera de Sant Sebastià, penetra a la plana del Vallès a través de l’estret de les Elies hom n'anomena també el curs superior riera de les Elies Deixa Caldes de Montbui a l’esquerra, vora Palau-solità rep la riera de Sentmenat per la dreta i desemboca al seu collector entre Mollet del Vallès i la Llagosta, després d’un recorregut de 22 km Vora Mollet del Vallès ha estat projectat un important…
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…
maduixa

Maduixes
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800…
Federació Catalana de Lluita
Altres esports de combat
Organisme rector de la lluita a Catalunya.
Fou fundada el 1924, coincidint amb la celebració del primer Campionat de Catalunya de lluita grecoromana i esdevingué la federació de lluita més antiga de l’Estat El seu primer president fou Jaume Garcia Alsina Regula la pràctica de la lluita lliure olímpica, lluita grecoromana, sambo i lluita femenina Els esportistes de la Federació Catalana han imposat la seva hegemonia en la modalitat de grecoromana, la més antiga, des del primer campionat estatal, celebrat el 1933 El 1988 se sumà al projecte del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per obtenir millores en el rendiment dels…
Antoni Victory i Taltavull
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de…
Saül Cofiño Arena

Saül Cofiño Arena
Arxiu S. Cofiño
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Desenvolupà la major part de la seva carrera al CG Covadonga de Gijón En els Campionats d’Espanya del 1999 guanyà tres títols general, terra i salt, una plata cavall amb arcs i un bronze barra en els del 2002 fou campió en l’exercici de barra, subcampió en la general i salt, i bronze en cavall amb arcs Formà part de l’equip espanyol que guanyà el bronze per equips en els Jocs Mediterranis 2001 Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció espanyola, i fou present en tres Campionats del Món 1999, 2001, 2002 Una lesió al colze l’any 2003 precipità la seva retirada l’any següent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina