Resultats de la cerca

Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica

Torsimany al servei de Jaume II, actiu al setge d’Almeria 1309-10 i en les negociacions diplomàtiques posteriors sobretot en 1314-17 amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne

Militar, anà amb Alessandro Farnese a Flandes, on el 1587 comandà una companyia de llancers Participà en les campanyes de França 1590, del Piemont 1595, novament a Flandes 1596 i a Picardia, on fou ferit Tornat a Sicília 1599, milità el 1604 a l’esquadra militar siciliana a les ordres de l’almirall comte de San Gadeay El 1606, Felip III de Castella el nomenà conseller de Sicília Governador de Messina 1607 malgrat l’oposició del senat de la ciutat, el 1609 prengué part a Cartagena, en l’expulsió dels moriscs En retornar a Sicília, collaborà estretament amb el virrei Pedro Girón, duc d’Osuna,…

En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…

De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc

Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa

El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc 1407 A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor…

El papa Pau V el nomenà cardenal i el designà per a administrar l’arquebisbat de Toledo 1619, però ell esmerçà la seva vida en activitats militars i diplomàtiques L’any 1632 el seu germà Felip IV el nomenà lloctinent de Catalunya, a fi que un membre reial presidís la cort de Barcelona del 1632 Cessà en el càrrec pel maig de l’any següent, i aleshores fou nomenat governador a Milà 1633-34 En plena guerra dels Trenta Anys, li fou encarregada la governació dels Països Baixos 1634-41 abans d’anar a Brusselles derrotà els suecs i els prínceps protestants alemanys a Nördlingen 1634 Durant el seu…

Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té també un…