Resultats de la cerca

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració El mateix any es traslladà a l’Argentina, on hi residí un any i mig Després passà al Paraguai, on conegué la família catalana Aran, per a la qual treballà en una fàbrica tèxtil de la seva propietat Retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA Feu programes de ràdio en català i en castellà, a més de collaborar en el conegut programa de ràdio de cultura catalana L’Hora Catalana També fou, durant sis anys,…

Estudià Ciències de la Comunicació i, després d'un temps d'exercir de periodista, es graduà a l'escola de cinema d'Hèctor Faver de Barcelona Després de guanyar-se un prestigi entre els aficionats al cinema fantàstic amb els curtmetratges Alicia 1994, premiada al Festival de Sitges i Días sin luz 1995, debutà en el llargmetratge amb Els sense nom 1999, una història de terror i intriga que el projectà internacionalment Des d’aleshores ha dirigit les pellícules de gènere fantàstic amb repartiment internacional Darkness 2002, Fragile 2005 i Rec 2007, que fou reconeguda amb diversos premis entre…

Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de…

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es va dur a…

Després de la Segona Guerra Mundial es canvià el cognom Purczfeld, d’origen alemany, pel de Puskás Fill d’un futbolista, jugà a la primera divisió del seu país amb el Kispest des del 1949 anomenat Honved de 1943 a 1956, que aconseguí sis títols de lliga Com a internacional aconseguí a Hèlsinki la medalla d’or olímpica 1952 i obtingué la segona posició en el campionat del món a Suïssa 1954 El 1956, després de la invasió d’Hongria per l’URSS, junt amb altres internacionals hongaresos entre els quals hi havia també S Kocsis, renuncià a tornar al seu país durant una competició internacional a l’…

Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars SEM i al grup directori del partit polític Estat Català Ingressà al BOC 1930, on destacà pel seu nacionalisme Collaborà a les revistes L’Hora , La Batalla , Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya , es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i hagué d’…

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent…

Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…

Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre Mort aquest, s’installà pel seu compte inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants La seva empenta el portà a patrocinar el setmanari…

El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama  i altres publicacions, com La Branca  i Pla i Muntanya  1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat  i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El 1932 fou…