Resultats de la cerca

Fill i successor de Guillem, vescomte d’Urgell i senyor de Castellbò, i de la seva primera muller Sança Vers el 1040 s’alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l’obediència del comte urgellès Ermengol III, del qual fou des d’aleshores un eficaç i lleial collaborador Es casà amb Gerberga, germana d’Arnau de Tost, i amb Guilla El succeí el seu fill Ramon

Fill del vicecanceller de Jaume II de Catalunya-Aragó Guillem Jàfer Es graduà en lleis a Bolonya Fou jurat de València l’any 1330, i formà part del consell reial entre el 1342 i el 1349 Escriví, vers el 1350, unes Notae super Foris Regni Valentiae i unes Declaracions dels dubtes sobre los furs nous , sobre la jurisdicció dita alfonsina El seu fill Guillem Jàfer València 1366 — 1394, també jurista, escriví 1388 Lectura solemnis super Foris Regni Valentiae, Jacobi et Alfonsi regum

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326

Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza

Fill segon de Constantí I i de Sofia, visqué a l’exili a Anglaterra 1924-35 Tornà a Grècia com a diàdoc en ésser restaurada la monarquia i succeí el seu germà Jordi II Casat amb Frederica de Hannover —que influí molt negativament en el seu govern—, tingué cura del retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica, després de l’ocupació alemanya i la guerra civil 1946-49 El succeí el seu fill Constantí Era pare de Sofia , reina d’Espanya

Conseller de Khildebert II, rei d’Austràsia i de Borgonya, passà al servei del fill d’aquest, Teodebert II d’Austràsia, desposseït 612 pel seu germà Teodoric II de Borgonya En les lluites posteriors entre els merovingis, prengué el partit de Clotari II de Nèustria i des del 613 sobirà únic dels francs Bé que laic, fou elegit bisbe de Metz 614 El 622 Clotari II li confià l’educació del seu fill Dagobert i, en part, el govern del reialme assignat, Austràsia

Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria

Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos

Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra

Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I