Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Deep Purple
Música
Grup anglès pioner del heavy-metal format per Ritchie Blackmore (guitarra), John Lord (teclats), Ian Paice (bateria), Roger Glover (baix) i Ian Gillian (veu), que establiren amb èxit la fórmula d’aquest tipus de música amb el disc Deep Purple in Rock (1970).
La veu cridanera i d’alt registre de Gillian, els riffs de guitarra rapidíssims de Blackmore, l’orgue salvatge de Lord i els solos de Paice eren el segell del grup Després del disc doble en directe Made in Japan 1973 el grup entrà en crisi Gillian i Glover abandonaren la formació i s’hi incorporà David Cloverdale com a cantant Abans de la separació del grup el 1976, Blackmore també se n’anà i, juntament amb Glover, creà el grup Rainbow Coverdale, per la seva banda, constituí Whitesnake , amb Paice i Lord El 1984 Paice, Lord, Gillian, Blackmore i Glover refundaren Deep Purple ,…
José María Salarich Reynés
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter, començà al Floresta, anà al Sant Joan i passà al Círculo Barcelonista, amb el qual pujà a segona divisió Fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-66, amb el qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1961 representant la selecció espanyola, una Copa d’Europa 1966, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i quatre Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, 1965 el Club Esportiu Mataró 1966-72, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, una Lliga 1968 i un Campionat de Catalunya 1968 el Club d’Esports Vendrell 1972-74, i acabà a l’Sfèric de Terrassa 1975 Amb la…
Mateu Vilella Ballesteros
Hoquei sobre patins
Porter i entrenador d’hoquei sobre patins.
El 1936 s’inicià a la pista del Turó de Barcelona, després anà al Club Patín i el 1942 fitxà pel Futbol Club Barcelona, i del qual es convertí en el capità quan el club creà la secció d’hoquei sobre patins El 1943 fou subcampió de Catalunya amb el Barça, però la secció desaparegué i passà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual el 1944 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya Es retira el 1945 i entrenà el RCD Espanyol 1947-51, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1947, 1948, 1949, 1951 i cinc de Catalunya 1947-51 Al final dels anys cinquanta també fou membre de…
James Baddiley
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el 1981, prosseguí…
Rafael Pérez i Contel
Escultura
Escultor.
Els primers coneixements artístics els adquirí al taller de Vicente Gerique L’any 1926 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València becat per l’estat El 1933 realitzà les seves primeres exposicions Dos anys més tard anà a París per tal de completar-hi els seus estudis Residí en diversos països europeus i el 1952 fou becat pel govern francès Escriví monografies sobre el pintor Josep Ribera i un gran nombre d’articles per a la premsa de València i de Madrid Alternà la pràctica del dibuix, la pintura i l’escultura amb la tasca docent com a catedràtic d’art de l’Institut Josep de…
Giuseppe Occhialini
Física
Físic italià.
Es graduà a Florència el 1929 El 1931 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i, amb Patrick Maynard Stuart Blackett , dissenyà i construí una cambra de boira , amb la qual féu recerques sobre raigs còsmics que permeteren descobrir el positró De nou a Florència 1934 marxà poc després al Brasil, en desacord amb el règim feixista, i posteriorment 1944 a Bristol, on contribuí a desenvolupar la tècnica de les emissions nuclears, que permeté descobrir els mesons π Tornà a Itàlia el 1950, on fou professor a Milà i a Gènova El seu pare Augusto Raffaele Occhialini Fossombrone 1878 —…
Théodore Géricault
Oficial de carabiners , esbós de Théodore Géricault
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de…
Charles Eugène de Foucauld
Geografia
Cristianisme
Explorador i evangelitzador francès, vescomte de Foucauld.
Militar 1878, abandonà l’exèrcit i se n'anà a explorar el Marroc 1883-84 Fruit d’aquest viatge, escriví Reconnaissance au Maroc 1888, que li valgué la medalla d’or de la Société de Géographie Convertit, a París 1886, ingressà a la Trapa de Notre-Dame des Neiges 1890 Ordenat sacerdot 1901, dedicà la resta de la vida a l’apostolat de l’exemple entre els tuàregs d’Algèria, especialment a Tamanrasset, on morí assassinat Intentà, sense èxit, de fundar una comunitat religiosa, bé que s’inspiren en el seu esperit els Germanets de Jesús, les Germanetes de Jesús i les Germanetes del…
José del Campillo y Cossío
Política
Polític.
Estudià filosofia a Còrdova Ingressà al cos de comptadors de la marina i collaborà amb Patiño en la reconstrucció de l’armada El 1733 anà a Itàlia com a intendent de l’exèrcit del duc de Montemar i el 1737 fou nomenat intendent d’Aragó A partir del 1741 fou secretari de finances, i després, de marina, d’Índies i de guerra Afavorí la política d’expansió a Itàlia, i, en el govern interior, l’aplicació de les doctrines mercantilistes i una certa liberalització del comerç amb Amèrica Exposà les seves idees sobre política econòmica en diverses obres, entre les quals Nuevo sistema de…
Ernest Bloch

Ernest Bloch
© Fototeca.cat
Música
Compositor jueu, d’origen suís i naturalitzat nord-americà.
Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel,…