Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
rentador de gasos
Tecnologia
Aparell emprat per a netejar gasos eliminant-ne les impureses, en mesclar-los, per mitjà de diversos procediments, amb líquids de rentatge i recuperar per separat el gas net i el líquid amb les impureses que contenia el gas.
Els rentadors de gasos més emprats són el rentador Theisen , en el qual la mescla és efectuada en una sèrie de plats rugosos que giren a una gran velocitat el rentador Ströder , en el qual el líquid, generalment aigua, és polvoritzat en passar per dues sèries de discs i cau en forma de pluja en el si del gas i el rentador Feld , basat en una columna de plats giratoris pels quals va baixant el líquid on bombolleja el gas ascendent
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts càlids
Viure sense a penes aigua Els principals factors d’estrès als ambients àrids i semiàrids són l’escassa disponibilitat d’aigua i les temperatures elevades L’aigua és indispensable per al metabolisme de les plantes i, en particular, per a la funció clorofíllica i el transport de nutrients, de manera que la seva carència impossibilita la producció primària, les bases de la qual són essencialment l’aigua disponible, els nutrients minerals presents al sòl i una temperatura i una radiació favorables L’escassesa i la intermitència dels recursos hídrics superficials Les aigües de superfície dels…
reflectivitat radar diferencial
Meteorologia
Diferència entre la reflectivitat horitzontal i la vertical en un radar amb polarització dual.
Un radar dotat amb un sistema de polarització dual horitzontal-vertical emet alternativament ones polaritzades horitzontalment i verticalment A causa de la deformació de les gotes de pluja quan assoleixen un diàmetre gran, la reflectivitat d’aquestes en les ones polaritzades horitzontalment és més gran que la corresponent a les ones polaritzades verticalment La diferència entre ambdues, anomenada reflectivitat diferencial, pot servir per a distingir entre la precipitació líquida i la de calamarsa, ja que en el primer cas és positiva i en el segon, gairebé nulla
la Platja de Santa Maria
Nucli
Nucli de pescadors i d’estiueig del municipi de Santa Maria la Mar (Rosselló), situat a l’esquerra d’una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló.
No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà Conflent per tal de demanar la pluja Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença
35 morts en un accident aeri a les Açores
Un avió de la línia aèria de les illes Açores SATA s’estavellla contra el Pico de la Esperanza, a l’illa São Jorge, i causa la mort dels seus 35 ocupants 31 passatgers i quatre membres de la tripulació L’aparell és un dels tres de què disposa la companyia SATA per als vols entre les nou illes de l’arxipèlag L’accident s’atribueix a les condicions de pèssima visibilitat al lloc del sinistre a causa de la boira i la pluja
Estrena del Circuit Ricard Tormo de Xest
Amb la disputa del Gran Premi de la Comunitat Valenciana, puntuable per al Campionat del Món de motociclisme, s’inaugura a Xest el Circuit Ricard Tormo, amb la presència de 65000 espectadors L’espectacle queda deslluït per la intensa pluja, que provoca la caiguda d’Àlex Crivillé, líder del Campionat del Món dels 500 cc El català Emili Alzamora, segon en la prova dels 125 cc, consolida el seu lideratge en la classificació del mundial, tot i que segueix sense haver guanyat cap Gran Premi
erosió
Exemple d’erosió en un monticle a l’estat nord-americà de Dakota del Sud. Les principals causes d’aquest fenomen són l’aire i l’aigua de la pluja
© Corel Professional Photos
Geologia
Despreniment i transport dels detrits pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.
L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…
La muntanya de sal de Cardona
La dissolució per l’aigua de pluja dels dipòsits de sals que afloren a Cardona dona lloc a espectaculars formes erosives Jaume Orta La muntanya de sal de Cardona 26, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest petit espai és constituït per un aflorament salí que forma part de l’anomenada formació salina de Cardona, la qual s’estén, i no pas superficialment, per gran part de la comarca del Bages, a la Depressió Central Catalana És el resultat de la formació d’evaporites en la ja molt reduïda conca marina que al final de l’Eocè ocupava part de l’actual depressió de l’…
Delta Amacuro
Divisió administrativa
Territori federal de Veneçuela, que s’estén pel delta de l’Orinoco i, al sud, per la serra d’Imataca.
La capital és Tucupita 21 417 h 1971 El clima és tropical, amb temperatures mitjanes d’uns 28°C i uns 2 000 mm de pluja l’any Amb 2 h/km 2 1984, és un dels estats menys densos, amb una població guarauna que viu agrupada en rancherías practicant una economia d’autoconsum El 1924 hi fou introduïda l’agricultura, especialment a Imataca arròs, blat de moro i fruites, i l’explotació forestal des del 1945 hom explota jaciments d’asfalt i de petroli a l’àrea de la capital
Gabriel Cortès i Cortès
Literatura catalana
Autor de teatre i novel·lista.
Es llicencià en dret a la universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i posteriorment Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964, premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959, premi Ciutat de Palma i Pel camí del vent 1968 Collaborà al “Correo de Mallorca” i al “Diario de Mallorca” amb el pseudònim Amadís
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina