Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
George David Tilman

G. David Tilman
© Oregon State University
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat en zoologia 1971 i doctorat en ecologia 1976 a la Universitat de Michigan, des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Minnesota, d’on ha estat professor titular 1984-96 i, des d’aquest darrer any, catedràtic És també professor visitant de diverses universitats, com la de Princeton i Califòrnia Santa Barbara, d’on és professor des del 2012 Dedicat a l’ecologia botànica, ha construït una teoria de la competència pels recursos entre les plantes a partir d’experiments realitzats a la reserva científica de l’ecosistema de Cedar Creek de la Universitat de Minnesota de la qual…
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…
saviesa
Filosofia
Religió
Coneixement superior, de caràcter no solament teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home en ell.
Bé que en Plató i Aristòtil —i sobretot en aquest— hom pot trobar una accentuació del caràcter teòric de la saviesa, mentre que en les filosofies hellenístiques, i més particularment en l’estoïcisme, n'és subratllat l’aspecte pràctic, tanmateix aquestes respectives accentuacions mai no signifiquen l’exclusió de l’altre aspecte Aquest caràcter teoricopràctic de la saviesa és sovint acompanyat —com és discernible ja en Plató i entre els estoics i és palès explícitament en Filó d’Alexandria, Plotí i el neoplatonisme— d’una connotació religiosa, la qual és fonamental, així mateix, en…
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a la notació…
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…
Antoni Griera i Gaja
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i filòleg.
Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928 Hi emprengué la publicació de l' Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya 1935-47 El 1932 trencà les…
Joan Duns Escot

Joan Duns Escot
© Fototeca.cat
Filosofia
Teòleg i filòsof escocès, conegut també per Duns Scotus i anomenat Doctor Subtilis.
Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril Com que aquest…
Joan Benejam i Vives
Educació
Comunicació
Literatura catalana
Pedagog, periodista i escriptor.
Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Estudià magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes 1866-68 i a Ciutadella 1869-1912 Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona 1888 i publicà les revistes La Alegría de la Escuela , Alma de Maestro i la infantil…
,
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de Cort del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina