Resultats de la cerca

El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué…

El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà…

Estudià música a Angers i el 1895 anà a París per realitzar estudis de medicina i música Fundà una Escola Normal de Música 1910 i una Societat Mozart 1911 Després de la Primera Guerra Mundial viatjà fent concerts com a organista i pianista per Bèlgica, Holanda, Àustria, Romania, Turquia i Espanya Després de treballar com a organista a Saint-Martin-des-Champs, a Notre-Dame-des-Blancs-Manteaux, a Saint-Séverin i al Sacré-Coeur, el 1925 fou contractat com a organista de Saint-Augustin com a successor d’E Gigout El 1924 fundà la publicació periòdica "Orgue et les organistes" Els dots…

Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets Algunes de les seves sonates per…

Format inicialment al Conservatori de Música de Lisboa, més tard anà a Berlín, on fou deixeble, entre altres compositors, d’A Schönberg, M Bruch i E Humperdinck Això el posà en contacte amb les noves tendències musicals del principi del segle XX, com ara l’atonalisme o el politonalisme Mai no arribà, però, a utilitzar aquestes tècniques compositives, ja que en les seves obres es mostrà molt més interessat a donar a conèixer Portugal i la seva tradició musical Tota la seva obra reflecteix aquest interès, com per exemple les seves Sinfonias camoneanas , on evoca moments èpics de la…

Integrant d’una família de músics, de la qual també sobresortiren el seu germà Stephen 1735-1787 -que tocà el violoncel i amb qui sovint s’ha confós- i un nebot, George 1749-1779, que fou organista Estudià a Durham, on d’infant formà part del cor de la capella Contràriament al que feu el seu germà, només anà a Londres temporalment i romangué la major part de la seva vida a la seva ciutat natal Compongué un gran nombre de glees , alguns dels quals foren guardonats amb premis En canvi, Stephen es traslladà a Londres i allí guanyà un cert prestigi com a violoncellista També fou…

Samaras fou el primer compositor grec que assolí reconeixement internacional Estudià a Corfú amb S Xindas, un dels músics grecs de relleu -format a Itàlia i fundador de la Societat Filharmònica de Corfú-, i després anà a Atenes, on fou deixeble de Stancabianco, amb qui compongué una òpera Posteriorment marxà a París i estudià amb L Delibes El seu estil anticipà fins i tot l’arribada del verisme italià, com mostrà l’estrena de la seva òpera Flora mirabilis Milà, 1886, que obtingué una gran difusió a Grècia a l’època en què Samaras encara estava establert a París El 1894 la Scala…

Músic precoç, fou alumne de F Liszt a Weimar Entre el 1854 i el 1868 visqué a Londres, on guanyà fama com a director i pianista El 1868 anà a viure a Moscou i durant disset anys fou professor al conservatori, on feu amistat amb PI Cajkovskij El 1882 tornà a Alemanya i, juntament amb Joseph Joachim, dirigí els Concerts Filharmònics de Berlín i la Societat Wagner de Potsdam Collaborà amb R Wagner, el qual li encarregà la reducció per a piano d’algunes de les seves òperes Klindworth realitzà nombrosos arranjaments d’obres pianístiques, entre els quals destaca una nova orquestració…

Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu…