Resultats de la cerca

Vida Les minses informacions biogràfiques sobre la seva persona el situen a la capella papal i com a preceptor de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Colònia, encara que moltes de les dades referents a la seva vida són confuses i han estat qüestionades Probablement també estigué vinculat a la Universitat de París, i de fet la seva presència a la ciutat francesa sembla fora de qualsevol dubte Cap a mitjan segle XIII escriví el tractat musical Ars cantus mensurabilis , que revolucionà el sistema de la notació musical medieval Les seves principals aportacions fan referència al…

Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…

L’autor, potser un bisbe de la Síria septentrional, utilitzà la Didakhé i altres escrits cristians Extraviat l’original grec, hom disposa d’una traducció siríaca i d’una antiga versió llatina incompleta final del s IV El centre teòric del llibre és constituït per una discussió entorn del valor de la llei judaica

Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…

Vida i obra Residí als convents dominicans de Manresa, Cotlliure i Barcelona 1475-1530 Feu una compilació enciclopèdica en llatí –amb algun passatge en català– de temàtica bíblica, històrica, filosòfica i teològica De caràcter eminentment pràctic, aquesta compilació era destinada als studia dominicans, on l’autor exercí com a professor de Sagrada Escriptura Es conserva en nou manuscrits, en gran part inèdits BUB, ms 721-724, 726-728, 741 i 1 953 La història hi ocupa un lloc central li és dedicat un volum sencer ms 741 Excerpciones seu abreviaciones cronicarum de Summa fratris Antonini amb…

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…

No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època…

Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”, reunit prop de Calcedònia…

En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa són naturals El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10 4  anys, és el precursor de l’actini en la sèrie 4n+3 i és el més important des del punt de vista químic El primer isòtop conegut fou el 2 34 Pa Fajans i Göhring, 1913, i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu, i n’hi ha 340 mg per tona d’urani Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 2 30 Th Hom l’obté industrialment…

Vida Estudià teologia i música A partir del 1473 treballà en diverses ciutats italianes com Màntua, Verona i Gènova El 1478 anà a Nàpols, on entrà en contacte amb músics importants com Johannes Tinctoris, Guarnier i Icart Després de passar per Lodi, Monticello i Bèrgam, s’establí a Milà, ciutat on exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral des del 1484 fins a la data de la seva mort A la capital de la Llombardia compaginà la tasca a la catedral amb el servei com a cantor a la capella de Ludovico Sforza Gaudí d’un ampli reconeixement social per part dels seus…