Resultats de la cerca

Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…

Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà el port de Marsella, i el…

El 1600 Alexandre de Bournonville mort el 1656, comte d’Hennin i ambaixador de l’emperador i per a qui el rei de França creà el ducat de Bournonville , es casà amb Anne de Melun, marquesa de Risbourg Llur fill i hereu, Alexandre de Bournonville , per a qui Felip IV de Castella creà el principat de Bournonville , fou lloctinent de Catalunya el seu germà, Jean François de Bournonville , marquès de Risbourg, fou mestre de camp a Catalunya, on contragué un primer matrimoni 1659 amb Maria de Perapertusa, hereva dels vescomtes de Jóc fill de la segona muller fou Miquel-Josep de Bournonville i de…

En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…

L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “ Guardiasiveniunt ” era un dels límits del terme de Guissona El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava integrat, com molts d’altres,…

Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…

Vida i obra Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família  El 1595 publicà dos sonets un en català i un en…

La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…

El seu rebesnet James Douglas , dit el Bo mort el 1330, fou baró de Douglas, creador de la potència del seu clan i fundador de la línia —bastarda— dels Douglas Negres Black Douglas morí en la reconquesta de la península Ibèrica El seu germà Archibald Douglas mort el 1333 fou regent d’Escòcia 1333 i pare de William Douglas mort el 1384, primer comte de Douglas 1358 i comte de Mar 1374 pel seu matrimoni 1357 amb l’hereva d’aquest feu Amb Margaret Stewart, comtessa d’Angus, tingué un fill, George Douglas mort vers el 1402, primer comte d’Angus, el qual es casà amb Maria d’Escòcia, filla del…

El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana 1888-1945, plantà el castellet al Tibidabo fins el 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d’art Sala Reig Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi més tard Sala Baby i el 1955 s’installà al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Anglès i Guzmàn, 1913-1978 A la dècada dels cinquanta, la família Anglès simultaniejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès WJanuszewski i putxinellis de l’escultor JMartrús Exemple de renovació de l’art dels…