Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Ádám Fellegi
Música
Pianista hongarès.
Deixeble de Lajos Hernádi a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest del 1958 al 1963, debutà a la capital hongaresa El 1966 anà a Viena, on perfeccionà la seva formació amb pianistes com Paul Badura-Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus La seva carrera internacional l’ha portat a realitzar gires per tot el món El mateix any 1966 el Concurs Internacional de Música de Budapest li atorgà el premi especial a la millor interpretació de música contemporània hongaresa Ha enregistrat molta música contemporània del seu país natal, com ara la de I Láng, M Kocsár, L Sáry, J Soproni i L…
Elsa Peretti
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora.
Treballà com a model a Barcelona i als Estats Units, on anà el 1969 A Catalunya, freqüentà el taller de Xavier Corberó Des del 1975 creà en exclusiva per a la joieria Tiffany de Nova York, per a la qual dissenyà sèries molt diverses de joies i complements amb un estil figuratiu inspirat en la natura, i des del 1979 en fou directora creativa S’establí a Catalunya la dècada de 1980 L’any 2000 creà la Fundació Nando & Elsa Peretti en memòria del seu pare, el magnat del petroli italià Nando Peretti, amb seu a Roma i una delegació creada el 2014 a Sant Martí Vell Gironès El 1987…
Duncan Haldane

Duncan Haldane
© University of Princeton
Física
Físic britànic.
Es graduà 1973 i doctorà 1978 a la Universitat de Cambridge, i posteriorment treballà a l’Institut Laue-Langevin de Ginebra El 1981 anà als Estats Units, on s’incorporà com a professor assistent a la University of Southern California Després de dos anys als laboratoris Bell, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia San Diego 1987 i, des del 1990, ho és a la de Princeton Nova Jersey Dedicat a la física de l’estat sòlid, n’ha investigat diversos aspectes, dels quals hom pot destacar l’efecte Hall quàntic El 1993 obtingué el premi Oliver E Buckley de matèria condensada i el…
Joan Baptista Sunyer
Literatura catalana
Mariner i escriptor.
Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser sense fonament, d’…
Berenguer d’Oms i de Mura
Història
Cavaller i conseller reial.
Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…
Martí Mayol i Moragues
Teatre
Autor teatral.
Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la Diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Més vell que es pastar 1952, Can miraprim 1953, les peces breus Mal llamp es doblers 1954 i Així és el món 1954, Dilluns de festa major 1955, premi Ciutat de Palma, S’estopa ran des foc 1955, El tio al cel sia 1956, Sa…
Tomàs de Banyuls i de Llupià
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent).
Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial Tomàs de Banyuls hi…
farmàcia
farmàcia modernista barcelonina (1913)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per obtenir els medicaments.
Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…
Ramon Muntaner

Il·luminació d'un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d'El Escorial. Se suposa que l'escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Cronista, funcionari i soldat.
Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ésser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a la ciutat…
Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedric Hegel
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…