Resultats de la cerca
Es mostren 3055 resultats
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
Santa Maria de Montraveta (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de l’església, molt tapada per construccions posteriors, des del costat de llevant L Prat L’església de Santa Maria de Montraveta és al costat del mas Montraveta, entre Peracamps i Llobera, dins el municipi de Llobera de Solsonès Mapa 329M781 Situació 31TCG707428 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a l’Hostal Nou 10,500 km De l’Hostal Nou mateix surten tres camins des d’un mateix punt, dels quals cal agafar el central A 1 km, aquest camí es bifurca el de mà esquerra va a Peracamps i el de la dreta, en 1 km, porta a Montraveta, després d’haver deixat a mà…
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç Mapa 254M781 Situació 31TCG836706 Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km JCS Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials Depengué del monestir de Sant Llorenç de…
Sant Martí de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Situació Esglesiola rural, ara totalment abandonada, enmig d’uns camps de conreu prop del poble de la Clua ECSA - J A Adell L’església de Sant Martí de la Clua es troba uns 500 m a l’W del poble de la Clua És abandonada i adossada a un marge entre camps de conreu Aquesta església es veurà afectada per la construcció del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG568505 L’itinerari per arribar a la Clua és el mateix que s’ha assenyalat en parlar de l’església de Sant Sebastià de la Clua d’Aguilar o de Bassella JAA Història No tenim coneixement de notícies documentals relatives a aquest edifici…
Sant Miquel de Garrigàs
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat sud-est Hi és perfectament visible l’esquema estructural d’un típic edifici senzill del segle XII El campanar, tal com és avui, és fruit d’una reforma posterior J Bonell El terme municipal de Garrigàs, situat al pla de l’Alt Empordà, és format pel poble del mateix nom i els agregats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà Garrigàs es troba al sector septentrional del terme i forma un nucli agrupat al cim d’un pujol L’església de Sant Miquel, tanmateix, és uns 500 m més al nord, en un terreny pla, al veïnat de l’Església Mapa…
Sant Miquel de Montclar (Pontils)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial situada prop de les ruïnes del castell de Montclar, al cim de la muntanya del mateix nom ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és situada vora les restes del castell de Montclar Mapa 34-16418 Situació 31TCF621923 L’itinerari per a arribar a l’església de Montclar és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història Tot i que el lloc de Montclar es documenta l’any 1013, la primera referència sobre l’església d’aquest indret és de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, les possessions de…
La fauna íctica dels Països Catalans
La varietat de la ictiofauna de la mar catalana està en relació, d’una banda amb la projecció marítima dels Països Catalans, és a dir, al fet que, per la longitud de costa que comprenen, tenen presents la majoria de les espècies de la Mediterrània occidental i, d’altra banda, al fet essencial que, tot i que és una mar amb una producció de peixos quantitativament no gaire elevada, però sí d’una gran varietat Varietat que es fa palesa en els nostres mercats, ja que s’hi comercialitzen més de 150 espècies de peixos AISA Conèixer amb precisió la fauna íctica dels Països Catalans no és una tasca…
Josep Lluscà
L’estètica al servei de la funcionalitat A propòsit de Josep Lluscà, Jordi Llovet ha escrit paraules molt encertades que es poden aplicar als millors dissenyadors i al disseny mateix en general en relació amb l’art «Ni l’obra d’art posseeix solament una dimensió “estètica”, ni els objectes dissenyats esgoten la seva dimensió en el camp de la “utilitat”» Tant una cosa com l’altra posseeixen «una dimensió estètica —són bells o no ho són— i una dimensió moral en un sentit mediat en les obres d’art i immediat en els fets de disseny» El desequilibri d’aquests dos vessants que es produeix a vegades…
Una nova política de museus
Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…
Miquel Oliva i Prat
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Vida i obra Durant els seus anys de vida activa estudià des de la prehistòria fins a l’època moderna Tanmateix, el seu nom es lliga a les excavacions de l’ oppidum indiget del puig de Sant Andreu Ullastret, Baix Empordà Entrà en el món de l’arqueologia de la mà de Francesc Riuró, i durant molts anys collaborà amb L Pericot i M Almagro Fou conservador i, més tard, director del Museu Arqueològic de Girona, director del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació i delegat provincial de Belles Arts La seva tasca en la protecció del patrimoni monumental d’aquestes terres s’…