Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
literatura costa-riquenya
Literatura
Literatura llatinoamericana escrita en llengua castellana pels costa-riquenys.
El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…
Joan Alzina i Melis
Literatura
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre i assagista.
Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…
,
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó…
Eliseu Meifrèn i Roig
Marina, pintura d’Eliseu Meifrèn i Roig
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Llotja Feu una estada a París, on gairebé coincidí amb l’inici públic de l’impressionisme De retorn guanyà medalla d’or a l’Exposició Regional de València 1879 Concorregué a moltes exposicions a les Nacionales de Madrid, des del 1881 hi obtingué la primera medalla el 1906, a les de Belles Arts de Barcelona, des del 1891 primera medalla el 1896, i a nombroses d’internacionals, a Chicago 1893, París 1899, Brusselles 1910, Santiago de Xile 1910, Buenos Aires 1910, Amsterdam 1912, San Francisco 1915, San Diego 1916, Venècia, etc Obtingué nombrosíssims premis, entre els…
Arsenio Martínez de Campos y Antón
Història
Militar
Militar.
Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els…
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan s XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…
castell de Centelles
Ruïnes del castell de Centelles
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí Fou el centre de la baronia de Centelles És esmentat ja el 898 Una comunitat de preveres installada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical Santa Maria de Centelles a la fi al s XIII, fundat pels senyors de Centelles a partir de la fi al s XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV El castell fou enderrocat per les forces de Felip V l’església, romànica, amb un absis…
Enric Heras i Sicars
Historiografia catalana
Historiador i jesuïta.
Vida i obra Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1904, cursà estudis humanístics, filosofia i teologia a Veruela, Gandia, Tortosa i Sarrià Barcelona L’any 1922 anà a l’Índia a exercir al Sant Xavier’s College de Bombai, on el 1926 fundà un institut de recerques històriques, conegut avui amb el nom d’Heras Institute of Indian History and Culture Fou membre de la Indian Historical Records Comissions i del Comitè Internacional de Ciències Històriques Les seves obres més rellevants són The Aravidu Dynasty of Vijayanagara 1927 i, sobretot, Studies in Proto-Indo-Mediterranean…
Antoni Marquès i Francisca
Música
Tenor català.
D’origen humil, després d’exercir diversos oficis ingressà, a disset anys, a l’Orfeó Català, i a divuit ho feu al Conservatori del Liceu, on començà els estudis de cant com a baríton Finalment es dedicà al repertori de tenor dramàtic, i el 1911 anà a Milà per formar-se al costat de M Vidal De retorn a l’Estat espanyol, actuà en diversos teatres d’òpera Així, a Saragossa 1912 cantà Aïda i a Sant Sebastià 1913 protagonitzà Otello , paper en el qual excellia Es presentà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 1917 i hi tornà regularment a partir de la temporada 1931-32 Aquest…
Albert Lance
Música
Tenor australià naturalitzat francès.
Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity Al principi dels anys cinquanta ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann el 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà en la representació de Rigoletto , al costat de J Sutherland, al Covent Garden El 1967 obtingué la nacionalitat francesa…