Resultats de la cerca
Es mostren 1789 resultats
homogeneïtzació
Alimentació
Tractament aplicat a la llet per tal d’evitar la separació de la nata.
Consisteix a reduir i uniformitzar relativament la dimensió dels glòbuls de greix, mitjançant el pas a pressió de la llet per orificis petits, o per altres procediments, a fi d’aconseguir una emulsió més estable
refractiu | refractiva
Física
Dit de la superfície de separació de dos medis de diferent índex de refracció.
cromatògraf de gasos

Esquema d’un cromatògraf de gasos: 1, bombona de gas portador; 2, vàlvula reductora; 3, vàlvula de regulació fina; 4, cabalímetre; 5, vàlvula de presa de mostra; 6, vàlvula antiretorn; 7, punt d’injecció de la mostra; 8, calibrador del flux de referència; 9, columna; 10, filaments de mesura; 11, filaments de referència; 12, col·lector escalfat; 13, sortida del flux de referència
© fototeca.cat
Química
Aparell emprat per a la separació i la identificació de gasos i líquids volàtils.
Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra
fossa sèptica
Construcció i obres públiques
Dipòsit, habitualment sota terra, on hom condueix l’aigua fecal per fer-la fermentar i liquidar abans de llençar-la en un pou mort o en una claveguera.
L’interior, que comunica amb l’exterior per mitjà d’un tub de ventilació, és disposat en dues o més cambres separades per envans que no arriben al sostre i que van proveïts d’alguns forats, situats aproximadament a un terç del fons l’aigua passa d’una cambra a l’altra per decantació, amb la qual cosa hom aconsegueix, de passada, una separació física dels elements sòlids que conté
rimaia
Geomorfologia
Hidrografia
Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ.
És una zona de separació entre el glaç immòbil de la capçalera i el glaç en moviment de la llengua glacial Pot canviar de forma i dimensions segons les circumstàncies climàtiques La neu acumulada i el glaç de la part alta del circ tendeixen a emplenar-la, mentre que el moviment del glaç segons la gravetat —pendent de la llengua glacial— tendeix a fer-la com més va més ampla
punt
Música
Signe de notació musical de significacions diferents.
A partir del s XIII fou un signe de separació que modificava el valor de les figures i dels grups de notes A partir del s XV es convertí en una indicació de durada Collocat a la dreta d’una nota, n'augmenta la meitat del valor En el cas d’haver-hi un doble punt, hom afegeix a la durada de la nota la meitat del valor del primer punt
bescanvi isotòpic
Física
Entre dues molècules, substitució mútua d’àtoms d’un mateix element però isotòpicament diferents
.
L’ús de traçadors ha posat en evidència l’espontaneïtat de les reaccions de bescanvi isotòpic, bé que n'hi ha que necessiten la intervenció d’un catalitzador perquè llur velocitat sigui apreciable El bescanvi isotòpic té aplicacions en la preparació de composts marcats, la separació d’isòtops i com a mitjà d’estudi dels mecanismes de reaccions, dels enllaços químics i de l’estructura de les molècules
confessionari
confessionari dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família
© Fototeca.cat
Cristianisme
Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
El confessionari, propi de l’Església llatina car a l’Orient hom es confessa dempeus, ha revestit dues formes la d’un senzill seient, als peus del qual s’agenollava el penitent, i la d’espai tancat introduïda amb la Contrareforma, que respon a l’exigència de l’anonimat i de la separació de sexes Modernament, hi ha hagut intents de transformar-lo en una mena de saleta de consulta
Bettino Ricasoli
Història
Política
Polític italià.
Gonfanoner de Florència 1847, participà en l’alçament toscà del 1848 El 1859 esdevingué cap del govern de Toscana, que realitzà la unió amb el Piemont, per l’agost del mateix any Substituí Cavour com a primer ministre d’Itàlia 1861-62, càrrec que ocupà novament el 1866 Dimití 1867 en ésser-li rebutjat pel parlament un projecte de llei sobre la separació de l’església i l’estat
Artau II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1081-~1115), fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia.
Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina