Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Roger de Paruta
Història
Noble, conseller reial d’Alfons el Magnànim.
Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou…
Miquel Oliver
Cristianisme
Cartoixà.
Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols…
Bernat d’Olzinelles
Història
Alt funcionari reial.
Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya…
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Vic (933-1010).
De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010…
Hercinià
Geologia
Cicle orogènic iniciat, segons Stille, en el Devonià superior amb la fase bretònica i acabat al final del Permià superior amb la fase pfàlzica.
Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en…
Josef Koudelka
Fotografia
Fotògraf txec.
Estudià enginyeria aeronàutica i treballà d’enginyer entre els anys 1961 i 1967 Al mateix temps exercia com a fotògraf del teatre Divaldo i Branou, a Praga, feina amb la qual guanyà el premi anual de fotografia del teatre el 1967 La seva obra més coneguda és, però, la sèrie de reportatges sobre la vida dels gitanos a la República Txeca, Anglaterra, Irlanda, França, Espanya i Portugal El 1970 se n'anà a viure a Anglaterra i França, però el 1991 tornà a la República Txeca per a treballar en un projecte sobre l’anomenat Triangle negre, la zona industrial i minera compresa entre…
Cornell Capa
Fotografia
Nom pel qual és conegut el fotògraf nord-americà d’origen hongarès Cornel Friedmann.
Germà de Robert Capa , amb el qual collaborà a París Posteriorment, el 1937 anà a Nova York, i s’incorporà a la revista Life , i dos anys després hom li publicà el seu primer reportatge fotogràfic Continuà en aquesta revista fins el 1954, en què s’incorporà a l’agència Magnum arran de la mort del seu germà que n'havia estat cofundador i en fou president del 1956 al 1960 Exercí de fotògraf fins el 1974, cobrint una temàtica essencialment social i política El 1966 fundà amb altres fotògrafs el Fons Internacional per a la Fotografia Compromesa posteriorment anomenat Centre…
ducat de Norfolk
Història
Títol ostentat per diversos membres de la noblesa anglesa.
Fou atorgat per primera vegada el 1397 a Thomas Mowbray ~1366 — Venècia 1399, comte de Nottingham des del 1383 Formà part del grup de poderosos nobles —coneguts com a lords appellant — que del 1387 al 1389 forçaren Ricard II d’Anglaterra a sotmetre's a llur voluntat Un cop recobrat el poder per Ricard II, aquest se serví de Mowbray en missions diplomàtiques i militars S'enfrontà després amb Enric, duc de Hereford posteriorment, Enric IV d’Anglaterra, i fou desterrat el 1398 Aquesta dinastia ducal s’extingí 1476 amb la mort del quart duc, John 1444-76 Ricard III d’Anglaterra restablí el ducat…
Paris

Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La…
Josep Antoni Reventós i Poch
Cristianisme
Eclesiàstic trinitari.
El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de…