Resultats de la cerca
Es mostren 3055 resultats
Sant Martí dels Castells (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Extrem de llevant del cos del castell de Sant Martí, que es correspon amb l’església homònima ECSA - J A Adell El conjunt medieval format per l’església i el castell de Sant Martí dels Castells és situat sobre un penyal de roca que força un meandre del Segre, en el límit entre la plana cerdana i l’engorjat del Baridà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Aquesta església donà nom al castell que li feia costat Segurament, al principi fou una simple església castellera que més tard passà a tenir…
Pont de Besalú
Art romànic
L’actual pont de Besalú és fruit de nombroses reconstruccions i d’algunes transformacions Si bé als fonaments, a les bases d’alguns pilars, hom hi pot trobar algunes pedres d’època romànica, gairebé tot el que hi ha actualment o bé és gòtic o bé fou refet després de les successives riuades o guerres de l’època moderna i contemporània Fins i tot, a la base d’un dels pilars, hom hi veu un escut i unes dates, segurament 1620 i 1680 Al segle X sembla que no hi havia cap pont al voltant de Besalú, sobre el riu Fluvià En un document de l’any 977, en el qual el comte-bisbe Mir donava, entre d’altres…
Sant Esteve de Vilacolum (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Un detall exterior del mur de migjorn, on, a desgrat de les afeccions i reformes sofertes per l’edifici al llarg dels anys, se centralitza una part important dels elements originals F Tur El reduït nucli del poblet de Vilacolum tenia un recinte fortificat medieval Per arribar a l’església parroquial de Sant Esteve de Vilacolum cal passar pel portal d’aquest recinte, encara ben conservat Mapa 258M781 Situació 31TEG032715 Vilacolum es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, a 2 km de Torroella de Fluvià vers tramuntana Hi ha també la carretera…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal del Maresme (Mataró)
Art romànic
Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la superfície del…
Günter Grass

Günter Grass (2006)
© Blaues Sofa
Literatura
Pintura
Escultura
Escriptor, activista polític, escultor i pintor alemany.
Nascut en el si d'una família de botiguers, de pare alemany i mare caixubi , ètnia que té una certa importància en la seves obres, a disset anys s’allistà a les SS , i el 1944 fou mobilitzat per combatre en una divisió cuirassada Capturat pels aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, en sortir del camp de presoners treballà en oficis diversos, entre d’altres, treballador agrícola, miner i picapedrer d’una funerària Posteriorment estudià escultura i arts gràfiques a l’Acadèmia de Düsseldorf 1948-52 i, més tard, a l’Escola Superior de Berlín 1952-56 Tot i dedicar-se sobretot a les arts…
Miquel Milà
La recerca de la puresa en la funcionalitat Miquel Milà va néixer a Barcelona l’any 1931 Cursà alguns anys la carrera d’arquitectura i la seva primera activitat professional va ser l’interiorisme, a l’estudi del seu germà, Alfons Milà, amb Federico Correa Molt aviat va realitzar alguns dissenys, i el 1958 va crear una empresa familiar, a la qual, amb l’humor que el caracteritza, va posar el nom de Tramo —de Tra bajos Mo lestos—, on va realitzar nombrosos objectes amb una consciència clara de fer disseny, que va continuar en un estudi propi Quan es va configurar a Barcelona el front comú en…
Antoni Agustín i Albanell
Historiografia catalana
Eclesiàstic, humanista i canonista.
Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià Gregori…
Xavier Rubert i de Ventós

Xavier Rubert i de Ventós
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura catalana
Política
Filòsof, escriptor i polític.
Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…
,
Miquel Siguan i Soler
Literatura
Psicologia
Psicòleg, pedagog i escriptor.
Començà a cursar filosofia a la Universitat de Barcelona el 1935, però a causa de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola interrompé els estudis, i durant un temps ocupà un càrrec dirigent a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , i fou mobilitzat a l’exèrcit republicà Després de la guerra reprengué la carrera universitària i es llicencià el 1942 L’any següent fou catedràtic de filosofia en un centre d’ensenyament mitjà de Santander fins el 1947, en què feu una estada a la London School of Economics, on conegué els nous corrents de la psicologia industrial El 1951 es doctorà a Madrid…
,
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Maria Antònia Salvà i Ripoll
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poetessa.
Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i feu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’…
,