Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Ramon Ferrés i Musolas
Música
Cinematografia
Músic.
Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…
,
protogenèsic | protogenèsica
Sociologia
Dit de l’interval de temps entre la formació de la parella i el naixement del primer fill.
Franz Seydelmann
Música
Compositor alemany, germà del pintor Jacob Seydelmann i fill del cantant de la capella de Dresden F. Seydelmann.
A la seva ciutat natal estudià amb JG Schürer i JG Naumann, també professors de J Schuster, de qui fou amic i company Ambdós anaren a Itàlia el 1765 acompanyats per Naumann, en un viatge gairebé obligat per a qualsevol músic El 1787 fou nomenat mestre de capella a Dresden, juntament amb Schuster, funció que hagué d’assumir totalment a causa dels constants viatges a Itàlia del seu company Aquesta designació li comportà responsabilitats tant en el camp operístic com en el de la música religiosa És autor de més d’una desena d’òperes, com La serva scaltra 1773, obra amb la qual debutà al Kleines…
primogènit
Història
A la corona catalanoaragonesa, nom amb què era conegut el fill gran del rei, hereu de la corona.
Fins al s XVI persistí aquest nom juntament amb el títol de duc i després príncep de Girona
Uranometria Nova
Astronomia
Catàleg d’estels elaborat per F.W.Herschel i revisat i completat després pel seu fill, J.F.W.Herschel, l’any 1843.
Conté la posició i la magnitud de 3 256 estels
Gai Plini Cecili Segon
Literatura
Escriptor llatí, conegut amb el nom de Plini el Jove, nebot i fill adoptiu de Plini el Vell.
Estudià retòrica amb Quintilià a Roma al temps de Domicià fou tribunus militum a Síria 81, on conegué Eufrates i Artemidor Havent tornat a Roma 88, seguí el cursus honorum i l’any 100 obtingué el consolat sota Trajà, del qual escriví el Panegíric i rebé honors múltiples Amic de Tàcit, estimà l’eloqüència i es proclamava seguidor de Ciceró, Calvus i Demòstenes, però la seva oratòria fou sempre artificial, ben igual que les seves Lletres en nou llibres, traducció catalana de Marçal Olivar del 1932, la part més important de la seva obra, escrites al llarg de tota la seva vida i de les quals,…
Pere II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1401), segon fill del comte Joan I i de la infanta Joana, filla del Cerimoniós.
El 1396 el seu pare fou empresonat sota l’acusació de complicitat en la invasió de Catalunya per part de les tropes del comte Mateu de Foix i morí captiu a Castellví de Rosanes per l’abril del 1398 El títol comtal d’Empúries fou emprat aleshores pel germà gran, Joan II, però el rei Martí l’Humà no el reconegué ni es relacionà amb ell Tingué tractes, en canvi, amb Pere, al qual en alguna ocasió anomenà vescomte d’Empúries Armat cavaller pel monarca a Saragossa 1399, rebé el títol comtal d’Empúries, no reconegut, en morir el seu germà Joan II sense fills de la seva muller Elfa de Cardona…
Enrique O’Donnell y Anethan
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès, fill de José O’Donnell y O’Donnell, coronel del regiment d’Irlanda.
A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca desembre,…
Gentile Bellini
Pintura
Pintor italià, fill de Iacopo Bellini i germà de Giovanni Bellini, amb el qual col·laborà en diverses ocasions.
Fou influït pel seu cunyat Mantegna El 1479 la Senyoria de Venècia l’envià a la cort del soldà Mehmet II, a Constantinoble, viatge que influí particularment sobre la seva sensibilitat pel pintoresquisme oriental La predicació de sant Marc a Alexandria, Galleria Brera, Milà La seva pintura, d’un gran valor documental, reflecteix un interès viu per la vida de la seva ciutat, que descriví com un espectacle Miracle de la Santa Creu, 1500 Galleria dell’Accademia, Venècia Fou, a més, autor de retrats excellents Mehmet II , 1480, National Gallery de Londres Lorenzo Giustiniani , 1465, Galleria…
Climent VII
Cristianisme
Nom que prengué Giulio de Mèdici (fill natural de Giuliano de Mèdici) en ésser elegit papa (1523-34).
Nomenat cardenal pel seu cosí Lleó X 1513-21, tingué un paper preponderant durant el pontificat d’aquest En esdevenir papa, seguí una política vacillant entre Francesc I de França i Carles V que conduí al saqueig de Roma 1527 Hagué de sotmetre's aleshores a la voluntat de l’emperador pau de Barcelona , el qual ell mateix coronà a Bolonya 1530 obtingué en canvi la seva ajuda per tal d’instaurar els Mèdici a Florència les tropes imperials assetjaren, el 1529, la ciutat, fet que representà la desaparició definitiva de la república florentina No pogué evitar l’expansió de la Reforma, i la seva…