Resultats de la cerca

El poble de Rauric és situat a la banda sud-oriental del terme, ja a l’altiplà segarrenc El seu castell, a redós del qual s’anà formant la vila, és documentat des del segle XII, quan en el testament de Pere de Queralt atorgat el 3 de març de l’any 1167, consta que llegà el seu kastellum de Roderico a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, amb la meitat de la seva pròpia dominicatura i les rendes provinents de l’esmentada fortalesa així mateix, segons explicita l’acta testamentària, Pere de Queralt ordenava que el castell havia d’ésser tingut en feu per Gombau d’Oluja de mans dels…

Malauradament, les notícies documentals sobre aquest castell són escasses i tardanes El lloc de Rodonyà és possible que hagués format part en els seus orígens del terme del castell de Castellví de la Marca Tot i que sembla que ja existia l’any 1214, la primera referència documental del castell és de l’any 1310, quan l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, adquirí per 67 000 sous a Bernat de Centelles la vila de Vilabella i la senyoria de Rodonyà, la qual, segons l’historiador E Morera, l’arquebisbe havia comprat a Guillema de Montcada El 1311 Ramon de Tamarit, castlà de Rodonyà, va…

El castell de Segura és situat sobre un turó escarpat que domina el rec del Mas de Segura, uns 4 quilòmetres al nord de Tuissan De fet, aquesta fortalesa no conserva en l’actualitat cap element d’origen romànic car fou totalment refet en època moderna, i avui dia és en estat de ruïna Els indrets de Segura i Fasta, des del segle XII i durant gairebé tota l’època moderna formaven una única comunitat i parròquia per aquesta raó, la història del castell de Segura està molt lligada a la de Fasta i la seva església de Nostra Dòna així, consta que el castrum de Segura , esmentat en una escriptura…

El poble d’Ivars d’Urgell s’emplaça al sector de llevant del terme, a 265 m d’altitud El lloc fou conquerit als musulmans vers l’últim quart del segle XI, quan el comtat d’Urgell inicià l’expansió per la plana de Mascançà Tot seguit després de la conquesta, el lloc d’Ivars fou donat al bisbe d’Urgell i al seu capítol La primera referència del lloc data de l’any 1090, moment en què és qualificat de quadra, tot i que més tard rebé la categoria de castrum L’any 1134, mitjançant una concòrdia, el bisbe i el capítol d’Urgell cediren a Arnau d’Anglesola una part de les rendes d’Ivars, si bé el…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció eclesiàstica a la…

Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica  i la Joventut Obrera Cristiana  Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué…

Iniciat en la dansa a l’Orfeó Gracienc, passà després al Cercle Catòlic de Gràcia, on formà part de l’esbart Vola Colom Combinà la professió de fotògraf amb les activitats de ballarí, actor i, des de l'inici dels anys noranta, tècnic de so i de llums en la mateixa entitat, vincle que mantingué durant tota la seva vida Descobert per Sergi Belbel en l’obra  Sota la pluja , produïda al Cercle, s'inicià en el teatre professional el 1995 en L’Hostalera , de Goldoni, dirigida pel mateix Belbel Aquest any debutà també a la televisió en la sèrie Pedralbes Centre , i aviat es convertí en…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes  Desde esta orilla 1952…

És considerat un dels millors davanters del futbol espanyol S’inicià al SEU de Lleó i fitxà pel FC Barcelona la temporada 1939-40 La següent temporada jugà cedit al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i la 1941-42, al Granada Club de Futbol, on contribuí en l’ascens de l’equip andalús a primera divisió L’any següent fou el segon màxim golejador de la Lliga amb el Granada CF La temporada 1943-44 retornà al FC Barcelona i s’hi mantingué fins a la temporada 1954-55, en què protagonitzà l’època de les Cinc Copes Fou l’estrella de l’equip blaugrana abans de l’arribada de…

Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Publicà, a Mallorca 1700, unes Disertaciones históricas per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea de Ramon Llull i un catàleg de les obres…