Resultats de la cerca

Actuaren especialment a la zona nord de Catalunya Es destacaren les dirigides per Joan Costa el Misses , pel Trapense i per l’antic republicà Georges Bessièrs Llur actuació facilità l’establiment de la Regència d’Urgell 1822, però, davant els atacs d’Espoz y Mina, la majoria passaren a França Foren dissoltes el 1824, un cop restablert l’absolutisme

Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre

Membre del Club Piragüisme Costa Daurada, participà en diverses edicions de la Copa d’Espanya de caiac de mar i en competicions com el Trofeu Bétulo o la Copa Pagaia-Vila de Llançà També practicà el caiacpolo, modalitat en què aconseguí la medalla d’or en els Jocs Nàutics Atlàntics 2008 i formà part de la selecció catalana

Fundat el 1975 i conegut com CASC, practica diverses especialitats d’atletisme però està especialitzat en marxa atlètica Organitza la marxa Sant Celoni-La Costa El 1985 creà l’escola d’atletisme S’entrena a l’estadi municipal, inaugurat l’any 1982 Alguns dels seus atletes més destacats són Dídac Mañas, Olga Riera i Francisco Botonero

Fundat l’any 2000, Ramon Espinosa fou el dissenyador d’un camp de 18 forats de par 72 amb una longitud de 6263 m que acollí diversos torneigs d’àmbit català Tenia escola internacional de golf i era membre de l’Associació de Camps de Golf Costa Brava Empordà-Girona A l’inici del 2012 tancà

Sorgida a partir de les trobades d’esportistes i entrenadors al bar Petit Munich, del carrer de Joaquim Costa 56, que era la seu de diferents institucions esportives durant la primera meitat del segle XX Centrada en el foment de l’atletisme i la boxa, entre altres esports, la seva màxima activitat tingué lloc durant la dècada de 1930

Bastant muntanyosa el mont Caravius té 1 116 m, presenta en general una costa rocallosa, excepte en el sector occidental, on predomina una petita plana litoral més enllà es troben les illes de Sant'Antioco i San Pietro El clima, la vegetació i els conreus són propis de l’àrea mediterrània El poblament és molt escàs

És un terme molt emprat al País Valencià Originàriament les marjals eren sovint ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars Plana, Camp de Morvedre, Horta, Ribera Baixa, Safor i darrerament en tarongerars, a costa de grans esforços A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d’inundacions, hi foren establerts els graus grau

En ostreïcultura, hom tria els indrets més protegits de la costa per fer-hi les installacions necessàries, que consisteixen bàsicament en sèries de pals parallels dels quals són penjades les bosses de xarxa que contenen les ostres o bé les cordes on són enganxades amb ciment Abans de la comercialització de les ostres cal procedir a llur depuració

És separada del continent pel golf de la Coronació S, de l’illa de Banks per l’estret del Príncep de Galles W, i de l’illa del Príncep de Galles pel canal Mac Clintock E A la costa sud-oriental, a Cambridge Bay, hi ha una estació meteorològica canadenca Fou descoberta per Thomas Simpson l’any 1838