Resultats de la cerca
Es mostren 2588 resultats
servitud de llum
Dret
Servitud consistent en el dret de rebre la claror que ve del cel a través del predi veí.
hotel de vendes
Dret civil
Establiment destinat a rebre i a custodiar els mobles embargats judicialment, fins a l’hora de llur adjudicació.
Dvina Septentrional
Riu
Riu del nord de Rússia (750 km de longitud i 362 000 km2 de conca).
Format per la confluència del Sukhona i el Jug, amb 800 m 3 /s, segueix la direcció general SE-NW Després de rebre, per l’esquerra, el Vaga i, per la dreta, el Vyčegda i el Pinega, desguassa a la mar Blanca en un estuari profund, amb més de 3 600 m 3 /s A la riba dreta de l’embocadura hi ha el gran port d’Arkhangel’sk És una important via de comunicació
Crítica de la Comissió Europea a Espanya pels incompliments en matèria de refugiats
En un informe sobre l’acollida dels refugiats, la Comissió Europea assenyala Espanya com un dels estats membres més incomplidors des que es van assignar quotes a principi d’any Des d’aleshores, i sobretot des del tractat amb Turquia, els estats membres han acceptat un nombre creixent de refugiats, tret de casos com els de països de l’Est i Espanya, que va acceptar rebre’n 467 i només n’ha acollit 18
cúpula Fortuny
Arquitectura
Art
Nom amb què és conegut internacionalment l’element escenogràfic, ideat per Marià Fortuny i Madrazo, consistent en un quart d’esfera que ocupa tot l’escenari, amb la banda còncava de cara a l’espectador.
El giny, fruit de les exigències del verisme teatral, permet de donar una perfecta illusió de la volta del cel en les escenes que simulen transcórrer a l’aire lliure i és susceptible de rebre projeccions llums, diapositives, etc que accentuïn l’aparença de realitat Fortuny muntà la primera el 1902 a París, i Max Reinhardt adoptà el sistema i en construí una de fixa de ciment al Deutsches Theater de Berlín
Setmana Catalana de Vela
Esports nàutics
Competició nàutica disputada anualment a Catalunya.
És la gran festa de la vela catalana i les seves regates són les més emblemàtiques de cada classe, totes tenen el nivell 1, la màxima puntuació per als rànquings de la federació catalana de Vela La federació implica tots els clubs i regatistes en l’organització i cada edició recau en un club Tradicionalment se celebra durant el pont de l’1 de maig Va rebre la consideració de Gran Premi Generalitat de Catalunya
les Adoberies de Lleida
Antics establiments medievals dedicats al tractament de pells d’animals a la ciutat de Lleida.
Situades a la rambla de Ferran, es descobriren el 2002 en enderrocar l’edifici que hi havia a sobre Daten del segle XIII i són, per tant, les més antigues dels Països Catalans L’espai ha estat habilitat per a poder rebre visites obert des de mitjan 2010 gràcies a la installació d’un espai d’informació a l’entrada i d’una passera que recolza suspesa en l’estructura metàllica de l’immoble
vall de Cabrils
Vall del municipi de Cabrils (Conflent).
És vertebrada pel riu de Cabrils , que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i de Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riera d’Évol, a Oleta La vall comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu de Conflent, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent
Santa Maria d’Alsamora (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’any 1023 el prevere Albí dotà Santa Maria de Nocelles amb una terra sota Alsamora Es tracta de la primera notícia de l’indret En una concòrdia del 1295, el monestir de Sant Victorià d’Assan cedí l’església d’Alsamora, juntament amb les de Nocelles, Torrueco i Castellar, a Sant Vicenç de Roda, de manera que esdevingué un domini del priorat En canvi Sant Victorià va rebre l’església de Campo
Maximilià I de Baviera

Maximilià I de Baviera retratat per Joachim von Sandrart (1643)
DP
Història
Duc (1597-1623) i elector de Baviera (1623-51).
Organitzà la Lliga Catòlica 1609, i derrotà Frederic V del Palatinat Muntanya Blanca, 1620, fet que li permeté d’annexar el Palatinat als seus dominis 1622 i de rebre de l’emperador Ferran II la dignitat electoral de Baviera 1623 Segons les alternatives de la guerra dels Trenta Anys, prestà suport a Wallenstein o l’hi negà Signà el tractat d’Ulm amb França i Suècia 1647, antecedent del de Westfàlia 1648
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina