Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
si cavernós
Anatomia animal
Cadascun dels dos sacs venosos situats a banda i banda de la sella turca, entre l’escletxa esfenoidal i el vèrtex del penyal.
torçal
Indústria tèxtil
Cordonet de seda, cotó o llana fet torcent dos o més fils formats cadascun amb dos o més caps retorts amb torsió contrària.
unitat econòmica
Economia
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis, les decisions de les quals…
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita entre…
terpinè
Química
Cadascun dels tres composts diènics isomèrics, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, d’ocurrència natural i de fórmula C10H16.
Hom els designa amb els prefixos α, β i γ
tègula
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs del mesotòrax que cobreixen les bases de les ales anteriors de certs insectes, especialment els himenòpters i els lepidòpters.
classe
Cadascun dels grups de persones, animals o coses que resulten d’una distribució feta atenent les analogies i diferències que presenten entre elles.
braç
Història
Militar
Cadascun dels dos sortints de ferro de l’empunyadura de l’espasa i que amb la part vertical d’aquesta formen la creuera.
any
Agronomia
Cadascun dels cercles que apareixen al tronc tallat d’un arbre, corresponents al creixement anual, especialment els cercles de l’escorça de suro.
amura
Transports
Cap ferm a cadascun dels punys baixos de les veles de creu i que serveix per a fermar-les o modificar llur posició.