Resultats de la cerca

Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat…

Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb JB Plasència i F Fuster El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E Compta piano i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre Redactà…

De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari- El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el…

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element…

Estudià música a Bayreuth i fou alumne del cèlebre director d’escena Emil Preetorius a Berlín Juntament amb el seu germà Wieland, fou el responsable de la represa dels Festivals de Bayreuth el 1951, any a partir del qual en compartí la direcció El 1966, quan Wieland morí, quedà com a únic director, càrrec que exercí fins el 2008 Les seves primeres activitats professionals foren en muntatges del seu germà i el 1953 estrenà la seva primera producció en solitari, Lohengrin Tot i la clara influència de Wieland, les primeres produccions de Wolfgang tenien encara un cert regust romàntic, que amb…

Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure…

Rebé la primera formació musical del seu pare, un professor de música alemany A quinze anys es traslladà a Viena per continuar els seus estudis amb I Moscheles piano i EA Förster composició Després anà a Itàlia per estudiar amb V Fioravanti a Roma i amb NA Zingarelli a Nàpols El 1821 es traslladà a Ginebra, on ensenyà piano A partir del 1823 visqué a París i es dedicà, sense gaire èxit, a la composició d’òperes Posteriorment desvià la seva atenció cap a la música vocal religiosa i tornà a obrir l’escola fundada per A Choron el 1817, ara amb el nom d’École Niedermeyer Entre els…

Després dels estudis a Viena, anà a París, on aviat fou reconegut pels seus ballets, sobretot Paquita , que obtingué un notori èxit Més tard es traslladà a Rússia Allí arribà a dirigir l’orquestra del príncep Jusupov a Sant Petersburg 1853-56 i, al Teatre Bol’šoj de Moscou, fou violinista i, després, director de l’orquestra 1866-72 També impartí classes de violí al conservatori, tasca que alternà amb collaboracions per als ballets de París, com ara La source 1866 o Le poisson d’or 1867 El punt més alt de la seva música l’assolí amb Don Quixote 1869, ballet estrenat amb…

Vida A sis anys anà a viure a Barcelona, on s’estigué fins el 1889 Llavors es traslladà a Madrid, ciutat en què exercí com a periodista A banda de diverses incursions literàries -una novella, contes i teatre-, estigué molt vinculat a la música del seu temps Els seus Apuntes para la historia de la canción española foren durant molt de temps llibre de text al Conservatori de Madrid Isaac Albéniz escriví música per a la seva obra teatral Patria y amor Periquet collaborà literàriament amb diversos compositors Així, per exemple, és autor, juntament amb J Gamero, del llibret de la…

El 1963 inicià els estudis de piano, i dos anys més tard ingressà al Conservatori de Tòquio, on prosseguí la seva formació pianística i estudià cant El 1969 anà a la Universitat d’Arts de la capital japonesa per seguir estudis de direcció orquestral El 1970 guanyà un premi al Concurs Internacional Min On i dirigí l’Orquestra del Conservatori Posteriorment fou assistent de S Ozawa a l’Orquestra Filharmònica del Japó El 1972 es traslladà a Berlín, on fou deixeble d’A Rubinstein i on guanyà el Primer Premi del Concurs Karajan Des d’aleshores ha treballat amb regularitat a Europa, on…