Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Francesc Sardà i Làdico

Francesc Sardà i Làdico
© Arxiu de Revistes Catalanes Antigues-Biblioteca de Catalunya / Fotogràf: Pau Audouard i Deglaire
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…
Leo Spitzer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910,…
Tobias George Smollett

Tobias George Smollett
© The Royal Library
Literatura
Escriptor escocès.
Estudià medicina a Glasgow i anà a Londres per obtenir fama literària, però, no reeixint-hi, embarcà cap a Amèrica com a metge de l’armada Havent tornat a Londres, es dedicà plenament a escriure conreà el periodisme edità la Critical Review i la traducció del Quixot i del Gil Blas de Le Sage Esdevingué famós ja des de la seva novella Roderick Random 1748 En la seva narrativa, com en Ferdinand Count Fathom 1753, o bé The Adventures of Peregrine Pickle 1751, incorpora episodis d’aventures que formen part de l’experiència viscuda, i que compagina amb una capacitat d’inventiva en…
Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra
Història
Polític.
Estudià comerç i treballà a la FECSA S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou nomenat conseller de proveïments juny del 1937 - febrer del 1939 de la Generalitat i, posteriorment, també d’obres públiques Enfrontat als agents de la Internacional Comunista perquè es resistí a les ordres de subordinar el PSUC al Partido Comunista de España , durant la retirada de Barcelona aconseguí eludir les ordres de Moscou d’arrasar Barcelona per deixar als franquistes una ciutat inservible Després de fugir a París, anà a…
Ottavio Tagliavia d’Aragona e Ventimiglia
Història
Fill de Carles d’Aragó i Tagliavia, governador de Milà, i de Margherita Ventimiglia e Montcada.
Militar, anà amb Alessandro Farnese a Flandes, on el 1587 comandà una companyia de llancers Participà en les campanyes de França 1590, del Piemont 1595, novament a Flandes 1596 i a Picardia, on fou ferit Tornat a Sicília 1599, milità el 1604 a l’esquadra militar siciliana a les ordres de l’almirall comte de San Gadeay El 1606, Felip III de Castella el nomenà conseller de Sicília Governador de Messina 1607 malgrat l’oposició del senat de la ciutat, el 1609 prengué part a Cartagena, en l’expulsió dels moriscs En retornar a Sicília, collaborà estretament amb el virrei Pedro Girón,…
Joan Carles Panyó i Figaró
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una…
Francesc Pausas i Coll
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a San Fernando de Madrid Fou deixeble de Sorolla Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 El 1900 se n’anà a París i el 1906 es traslladà a Nova York, on s’establí i treballà com a eminent retratista, camp en el qual s’especialitzà Residí a l’Havana, on retratà personatges importants, i també a Panamà, reclamat per pintar retrats de personalitats d’aquest país Novament a Barcelona, on el 1929 retornà definitivament, hi exposà sovint De la seva obra destaca el Retrat de l’esposa de l’artista Museu d’Art Modern…
Mona Hatoum
Art
Artista plàstica libanesa d’origen palestí.
Estudià al Beirut University College 1970-72 En esclatar la guerra civil libanesa 1975, anà a Londres, on fins el 1981 estudià a la Byam Shaw School of Art i la Slade School of Fine Art Resident a Europa, s’ha destacat per les seves obres conceptuals d’intencionalitat combativa, especialment en qüestions com la condició de la dona i el conflicte palestinoisraelià La seva obra, que ha anat guanyant en subtilesa i polisèmia, es vehicula a través de mitjans diversos installacions, performances , projeccions de vídeo Entre les seves obres i exposicions cal esmentar “The Light at the…
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els consells dels…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…