Resultats de la cerca

Malauradament, hom conserva poques dades històriques d’aquesta torre La primera referència que en tenim és de l’any 1022, però no torna a aparèixer documentada fins al segle XII, en deixar Segui, senyor del castell de Castellar, la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El 1138 una dona anomenada Manasses, juntament amb els seus fills, fa donació de l’alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de la Portella L’any 1267 Blanca, abadessa del monestir de Valldaura d’Olvan, adquirí el castell de Solanelles per al seu monestir Les notícies posteriors són ja del segle XIV El mes de setembre…

Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…

La família dels fèlids, que inclou els gats i les espècies que li són properes, constitueix un grup ben definit i bastant homogeni pel que fa a les seves característiques, en gran part gràcies a la seva extrema especialització en un règim de vida caçador i carnivor Existeixen 36 espècies de fèlids, agrupats en un nombre variable de géneres segons els autors, per bé que sovint se’n reconeixen, només, tres Felis, Panthera i Acinonyx Són distribuïts per tot el món, excepte per Austràlia, Madagascar i l’Antàrtida Els més antics són datables a l’Eocè, peró els primers gats modems no van aparèixer…

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que tenia a la…

L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de caràcter moderat La…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache  Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…

Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia, i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel VMoreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n'era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…

En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…

Aquest terme inclou dues manifestacions de l’acció de l’alcohol a l’organisme l’alcoholisme com a malaltia recidivant crònica, caracteritzada per una dependència física i psíquica de l’alcohol i l’alcoholisme com a problema social, determinat pel consum exagerat d’alcohol Cal diferenciar també la intoxicació alcohòlica aguda o alcoholisme agut del veritable alcoholisme, el crònic Pel que fa a la intoxicació alcohòlica aguda o embriaguesa o alcoholisme agut, és el quadre que apareix després de la ingestió d’una quantitat excessiva d’alcohol, que serà baixa en l’individu no acostumat a beure i…

Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana M Anglada L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana Mapa 256M781 Situado 31TDG436857 Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3 Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km MAB Història L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar Comença a aparèixer en la…