Resultats de la cerca
Es mostren 3261 resultats
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…
mridanga
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, d’origen indi, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als sons greus, constituït per una estructura de fusta cilíndrica, més ampla a la part central, amb tensors de pell.
Es toca amb les mans, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal
citra vina
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma semiesfèrica, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec a l’extrem del qual hi ha una caixa de ressonància més petita, sense trasts.
Té sis cordes principals i entre onze i tretze cordes harmòniques
qin
Música
Instrument xinès de cordes pinçades de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular i amb la taula harmònica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix, que es toca en posició horitzontal.
dilruba
Música
Instrument de corda i arquet de la família dels llaüts, propi de l’Índia i l’Afganistan, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit, amb el mànec llarg, i que té entre catorze i vint cordes metàl·liques.
biocombustible
Química
Tecnologia
Combustible constituït per un agregat de matèria orgànica, com ara deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, etc., amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera , segona ,…
Partit Republicà Català
Partit polític
Partit constituït a Barcelona a l’abril de 1917 com a culminació d’un procés de reagrupament de les forces d’esquerra i autonomistes iniciat al setembre de l’any anterior, després de la liquidació de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR].
Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista, aliadòfil,…
Catalònia-Partit Polític Català
Partit polític
Constituït a Barcelona al febrer de 1977, com a resultat de la transformació en partit de la societat d’estudis Club Catalònia (Joan Anton Maragall, president; Pau Roig, Ramon Guardans, Josep A. Linati, Joan Alegre Marcet, Ferran Giménez Artigues i Carles Sentís).
Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a desaparèixer legalment…
La Gente Joven del Cine Amateur
Cinematografia
Col·lectiu de cineastes amateurs constituït a Barcelona el 1952 per un grup de joves encapçalats per Jordi Juyol i format per Jordi Feliu, Pere Balañà i Sergi Schaaff (més tard professionals) i Joan Buxó, Salvador Tort, Joan Benedicto, Josep Casajuana i Francesc Ibáñez.
Aquest grup creia que l’amateurisme era un camí per a accedir al professionalisme i els seus membres vindicaven un cinema més lliure i creatiu que el que es practicava des de la Secció de Cinema Amateur del CEC El 1953 realitzaren set curts collectius i dos més fins el 1957, que mostraren arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i aconseguiren diversos guardons El 1955 realitzaren el film d’episodis Variación , format per "La huella" de J Feliu, "Sincopada al ritmo del dibujo animado" de J Juyol i "La aventura de papel" de P Balañà, conjunt que el collectiu considerà el seu "manifest…
índex de cetà
Química
Índex que mesura el retard en la ignició d’un combustible per a motors dièsel, per comparació amb el d’un combustible patró constituït per una mescla de cetà i d’1-metilnaftalè, anàlogament a l’índex d’octà de les gasolines.
Líndex de cetà expressa el percentatge de cetà en la mescla de qualitat igual a la del combustible assajat