Resultats de la cerca

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve Albert, entre…

L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real

Situada en una plana interior, és el centre d’una regió agrícola canya de sucre, tabac, blat de moro, arròs, bananes, pinya tropical, minera crom, manganès, ferro i un dels més importants centres ramaders boví del país Els últims anys hi han estat installades diverses indústries alimentària, fusta, adobs, mobles, tabac, ceràmica Té aeroport Fundada el 1514 prop de la costa, fou anomenada Santa María del Puerto Príncipe El 1530 fou traslladada a l’interior de l’illa, a l’emplaçament de l’antiga vila índia de Camagüey

És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó i una escola A la costa hi ha el cap de Favàritx o de Capifort, que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem NE de l’illa S’inicià la construcció del far el 1917, però no fou inaugurat fins el 22 de setembre de 1922 Té 33 m d'alçada Far de Favàritx Maó © Antònia Sànchez - blogenmenorca

La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35‰ La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern

Té el cos alt i afusat, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és molt més llarga, i dues d’anals té els ulls molt grossos i una curta barbeta sota la mandíbula És d’un color marró vermellós al dors i gris argentat al ventre Es tracta d’una espècie gregària que habita a 250-300 m de profunditat i que s’apropa a la costa per a la reproducció S'alimenta de molluscs, de crustacis i de peixos petits Propi de l’Atlàntic, és molt poc freqüent a la Mediterrània

D’antuvi conreà la pintura històrica La rendició de Girona , vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana Caldetes, Tossa, i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí Exposà a Nova York i a Buenos Aires El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu

Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá

Format a l’École Polytechnique, a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de París i a l’École de Ponts et Chemins de France, fou especialista en la construcció d’aeroports participà en la realització dels de Niça-Costa Blava, Lisboa, Beirut, Damasc i Istanbul, i sobretot en el de París-Orly 1957-61, en collaboració amb Jean Prouvé i Jacques Vasseur També projectà el de París-Nord, a Roissy-en-France Participà en la construcció del Métro-exprés de París amb la realització de l’estació de la Défense