Resultats de la cerca
Es mostren 6868 resultats
bossa nova
Música
Estil musical sorgit de la renovació de la música tradicional brasilera, en especial de la samba, al final dels anys cinquanta.
João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria Creuza
Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya
Esports aeris
Òrgan oficial per a la promoció i el desenvolupament de l’aviació catalana.
Creat l’any 1933 per la Generalitat de Catalunya, fou dirigit per Josep Canudas fins a l’octubre del 1934 Algunes de les seves accions foren la creació de la Xarxa Aèria de Catalunya, l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava, l’ajut a aeroclubs i escoles d’aviació, la promoció del vol sense motor, la formació de tècnics per a la indústria aeronàutica o l’impuls de l’aeroport internacional de Barcelona Hi collaboraren pilots com Marià Foyé o Joan Maluquer Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
Ahvāz
Ciutat
Capital de l’ostān de Khūzestān, a l’Iran, vora el Rūd-e Kārūn.
Important centre de comerç àrab en l’època medieval, es desenvolupà ràpidament durant el s XX a causa de la seva situació vora el ferrocarril transiranià de Bändar-e-Shāhpūr a Teheran, i de la seva proximitat als camps petrolífers de la província constitueix el punt de trànsit entre el transport fluvial i ferroviari de la costa i de la carretera a Ābādān, Al-Basra i Khorramshähr És el centre de convergència dels oleoductes del Khūzestān septentrional a Ābādān Té universitat i aeroport El 1980, durant la guerra iranoiraquiana, les seves indústries i les línies de comunicació foren malmeses…
haida
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Canadà que habita a les illes de la Reina Carlota i al S de l’illa del Príncep de Gal·les.
Els haides pertanyen a la família lingüística na-denè i, juntament amb els pobles tlingit al N de Vancouver, kwakiutl, tsimshian i salish a la costa de la Colúmbia Britànica, constitueixen el grup cultural dels anomenats indis del Nord-oest L’economia es basa en la pesca del salmó, la caça dels grans mamífers marins i la utilització de la fusta dels boscs Construïren grans canoes, cases amb portes molt treballades, pals totèmics, caixes decorades amb relleus i magnífiques màscares, les peces d’art més interessants dels indígenes de l’Amèrica del Nord Són en procés de desaparició
Rassemblement Démocratique Africain
Política
Partit polític africà fundat el 1946 per F.Houphouët-Boigny, amb Quezzin Coulibaly i Sekou Touré.
Organitzat en diverses seccions, amb l’objectiu d’aconseguir la independència dels territoris sota administració francesa del N del golf de Guinea i d’implantar el socialisme a la zona que comprenia la Costa d’Ivori, el Congo, el Camerun, la Guinea, Mali, el Txad, el Gabon i l’Alt Volta actual Burkina Faso Bé que hi hagué intents de fusionar les diverses branques en un sol partit, hom aconseguí només un programa de cooperació confederal el 1957 i posteriorment, el 1959, el Conseil de l'Entente Amb la independència de les colònies es dividí en diversos partits
Ramon Bartumeus i Mola
Música
Compositor.
Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat , Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà , La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres
,
Enric Ribó i Sugrañes
Música
Director de cor.
Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions sobre la…
Alfonso Eduardo Reidy
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals
Ramon d’Hortafà
Història
Noble.
El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456