Resultats de la cerca

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

S'establí a Cuba on treballà com a mariner Es dedicà i s’especilaitzà en el tràfic d’esclaus negres i a la pirateria amb el seu vaixell, el “Panda” Abordà el vaixell “Mexican”, amb matrícula de Massachusetts Posteriorment, es carregà amb esclaus i ivori i retornà a les costes antillanes Malgrat tot, fou capturat pels guardacostes dels Estats Units, on, amb altres supervivents en el combat, fou jutjat, condemnat a mort i executat

Destinat a Cuba, treballà en la docència al collegi de Guanabacoa, prop de l’Havana Remarcable promotor educatiu, fou autor d’una Historia universal que s’empra com a llibre de text També féu recerca històrica de la zona, recollida en l’obra publicada Historia de Guanabacoa Retornà a Catalunya i fou destinat a Mataró, on ensenyà a l’Escola Pia de Mataró i més endavant a la de Vilanova i la Geltrú

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres

Actuava d’interior i d’extrem esquerre La temporada 1911-12 arribà al Futbol Club Barcelona procedent de la Gimnástica de Madrid La campanya següent jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Però retornà al Barcelona 1913-15, amb el qual disputà 66 partits i marcà 28 gols Guanyà la Copa 1912 i la Copa Pirineus Orientals 1912 La temporada 1915-16 jugà amb el Centre d’Esports Sabadell Fou alineat dues vegades amb la selecció catalana

Jugà amb el RCD Espanyol 2000-07 A mitjan temporada 2007-08 fou cedida a l’Apollo Properties Murcia, a continuació retornà a l’Espanyol i la temporada 2010-11, després de tenir una greu lesió, fitxà pel Cerdanyola Amb el conjunt blanc-i-blau guanyà dues vegades la Copa de Catalunya Amb la selecció catalana obtingué el Campionat d’Espanya en les categories sub-14 2004, sub-16 2005 i sub-18 2006 Ocupa la demarcació de davantera

Els anys noranta ingressà al FC Barcelona, amb el qual es proclamà campiona de la Copa de la Reina 1994 La temporada 1997-98 fitxà per l’Estartit, que també jugava a la màxima categoria, la campanya 1999-2000 passà al Llers i després retornà a l’Estartit Es retirà a trenta-cinc anys, per culpa d’una lesió Fou 40 vegades internacional i amb Catalunya guanyà els Campionats d’Espanya de seleccions 1998, 1999 Jugava de defensa

Fundat el 1979 com a Escodines Futbol Sala, el 1997 prengué el nom actual La temporada 2002-03 ascendí a la divisió de plata del futbol sala espanyol, on jugà dues temporades Posteriorment retornà a la tercera categoria estatal La temporada 2004-05 fou subcampió de la Copa Catalunya Entre els seus equips inferiors, el juvenil competeix en categories estatals Ha guanyat dues vegades 1989, 2004 el guardó a la millor entitat esportiva de la Ciutat de Manresa