Resultats de la cerca

Procedent d’una família de l’alta burgesia, estudià medicina Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz Perseguit, s’exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s’uní als revolucionaris cubans Participà en l’operació “Granma” i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista Després del triomf de la revolució cubana 1959, ocupà alts càrrecs Ministre d’indústria 1961, accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l’economia del país A Punta del Este 1961 i a Alger 1963 féu una crida a la…

De família pagesa, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT i en 1934-37 fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i secretari general de la FIJL presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes 1938, fou fundador i director de la revista Ruta i redactor de Solidaridad Obrera , secretari general de les Juventudes Libertarias de España Exiliat el 1939, després d’alguns anys a la República Dominicana 1940-44 s’establí a Mèxic, on treballà a la Unión Distribuidora de…

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou…

Estudià composició de manera autodidàctica, i formes musicals i instrumentació a Barcelona amb Núria Aymerich 1949-52 El 1958 anà a París per ampliar coneixements i posteriorment es traslladà a Munic, Zuric i Colònia L’any 1962 s’establí a Holanda, on estudià direcció d’orquestra amb Paul Hupperts Del 1959 al 1965 assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, on tingué com a mestres O Messiaen, Pierre Boulez, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen  Es donà a conèixer com a compositor tot presentant algunes obres als festivals de la Societat Internacional per a la Música Contemporània,…

Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per les seves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put  ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una crítica…

Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42…

Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica La distribució de la població també varià Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana El nombre de nuclis de població aïllats s’anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l’endogàmia Les causes principals d’aquests canvis foren les millores en sanitat i…

Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S’oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’…

El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament, dissolgué les juntes…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos…