Resultats de la cerca
Es mostren 3261 resultats
parell d’estabilitat
Transports
Parell de forces que en una embarcació apartada de la seva posició d’equilibri és constituït pel pes de l’embarcació aplicat al centre de gravetat i per l’empenyiment d’Arquimedes (o força ascensional) aplicat al centre de carena i que tendeix a retornar-la a l’esmentada posició d’equilibri.
actius líquids en mans del públic
Economia
Agregat monetari constituït per l’agregat monetari M3 més els instruments crediticis a curt termini de les administracions públiques (bons, pagarés del tresor, lletres del tresor, i d’altres valors emesos pels ens territorials) en mans de les famílies i de les empreses, així com altres actius transferibles emesos pel sistema creditici.
cornamusa
Música
Instrument aeròfon constituït per un bot petit de cuir, sovint de pell de cabra, que serveix de dipòsit d’aire, el qual dipòsit té tres forats on s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit (tudell, o bufeta, o bufador), serveix per a insuflar l’aire amb la boca.
D’un segon forat penja un altre tub grall o xeremia, amb forats que permeten de fer la melodia Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs bordó actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot la intensitat del so varia segons la pressió del braç En alguns tipus de cornamusa, com la musette francesa, l’aire…
catatermòmetre
Biologia
Física
Instrument constituït per dos termòmetres, un d’eixut i un altre de mullat, que és usat per a determinar l’índex de refredament d’un organisme, això és, la quantitat de calor perduda en relació amb un canvi del medi extern (p. ex., el vent) o del medi intern (p. ex., la transpiració).
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…
El marc geogràfic del romànic de l'Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…
Vies urinàries
Anatomia humana
Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…
bisbat d’Urgell
Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…