Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
justa
Història
Combat a cavall entre el mantenidor i cadascun dels aventurers (normalment quatre) que hi concorrien, els quals s’escometien amb llances, separats per la tela o barrera que partia el camp.
La finalitat del combat era d’assenyalar els cops rompent la llança o encontrant-la, topant amb l’arnès del contrincant segons una reglamentació precisa La justa era l’acte més important de les festes cavalleresques, sobretot des del s XV —n'és una prova el tractat del valencià Ponç de Menaguerra Lo cavaller 1470—, i foren promogudes com a exercici d’armes per les confraries de Sant Jordi, amb adjudicació de premis Tenien lloc en places amples —al Born de Barcelona o al de la ciutat de Mallorca— i formaven part de les festivitats per honorar la visita de reis o alts personatges o en…
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor Per contrast,…
llum de boira
Transports
Cadascun dels llums situats a la part davantera del vehicle i que reforcen la capacitat d’il·luminació dels llums de carretera en circumstàncies d’escassa visibilitat (boira, neu, pluja intensa, etc).
juratòria
Història
Làmina d’argent o plana de pergamí on hi havia escrit el principi de cadascun dels quatre evangelis i sobre la qual posaven les mans els magistrats d’Aragó per jurar.
balança
Pesca
Ormeig de pesca consistent en un travesser de fusta, d’acer, etc, fixat pel centre a una llinya, de cadascun dels dos extrems del qual penja una cameta amb un ham.
També és anomenat trapezi
arbre
Transports
Cadascun dels pals rodons fixats en una nau més o menys perpendicularment a la quilla, destinats al sosteniment de les veles i les vergues, especialment el d’una embarcació de pesca.
prismàtics
Aspecte exterior i secció parcial d’uns prismàtics
© Fototeca.cat
Física
Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument.
tub urinífer
Medicina
Cadascun dels tubs que formen els lobels del ronyó; tenen llur origen prop d’un corpuscle de Malpighi i acaben en un dels orificis de l’àrea cribrosa de la papil·la.
Tenen una longitud de 6 a 8 cm, i en aquest trajecte canvien de direcció, d’estructura i de nom Després d’una estrangulació esdevenen flexuosos tubuli contorti , formen la nansa de Henle i els tubs intermedis, i van a un conducte collector que descendeix en línia recta
sifó
Anatomia animal
Cadascun dels dos tubs que s’originen a la vora posterior del mantell en els mol·luscs lamel·libranquis; es troben a la cavitat pal·lial i serveixen per a l’intercanvi d’aigua.
dodrantari | dodrantària
Dret romà
Dit de cadascun dels registres formats per a aplicar la llei Valèria Feneratòria, que permetia de reduir els deutes en tres quartes parts quan havien crescut per efecte de la usura.