Resultats de la cerca

De família aristocràtica, entre el 1650 i el 1669 visqué a Venècia, on començà la seva activitat com a llibretista amb Orimonte 1650, obra musicada per Francesco Cavalli Per a aquest mateix compositor escriví vuit textos més, com ara els d' Elena 1659 i Scipione Africano 1664 El 1669 entrà com a llibretista al servei de Leopold I, a Viena L’elevadíssima producció de Minato -més de 200 textos- es ressent sovint d’una argumentació mecànica i previsible Tanmateix, alguns dels seus textos foren emprats després de la seva mort Així ho feu, per exemple,…

De família aristocràtica, inicià la seva activitat política amb l’adveniment de la Segona República 1931, com a membre del Partit Nacionalista Basc, del qual fou president el 1933 En esclatar la guerra civil de 1936-39, fou ministre de governació del govern basc Exiliat, formà part del govern basc a l’exili fins el 1952 Entretant publicà Urrundik ‘Des de lluny’, 1945, Gudarien Egiñak ‘Els fets dels soldats bascs’, 1947 i una sèrie d’obres teatrals El 1962 creà l’organització Anai Artea ‘Entre germans’, d’ajuda als refugiats d’ETA i d’altres organitzacions polítiques El 1977 tornà…

Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un…

Conegut per Martí Garcés Fill d’una família aristocràtica barcelonina, estudià dret Introduït per Josep Maria Xiró al Cercle Artístic, començà a pintar els voltants més populars de Barcelona 1899 Aviat fou alumne de Vicent Borràs i Abella Anà a París 1907, on fou alumne de René Prinet Concorregué a salons de Barcelona, Saragossa i Madrid Especialitzat en interiors —tot i que conreà també el retrat i la natura morta—, reflectí, amb un deix nostàlgic i un personal tractament de la llum, l’àmbit on residia l’aristocràcia catalana És autor del mural Poblet de la Sala de Sant Jordi…

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a…

És, ensems amb Guerra i pau , una de les obres més extenses i ambicioses de l’autor i clou el període de les seves grans creacions novellístiques S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d’acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals Servint-se de l’anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l’època i, d’entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d’Anna Karènina i Levin Anna, enamorada de l’oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi Levin,…

Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della Repubblica di…

De nissaga aristocràtica, el 1952 s’establí pel seu compte La seva firma aconseguí un gran renom i esdevingué paradigma de l’elegància parisenca Des del 1969 dissenyà també moda masculina Vestí diverses de les estrelles del cinema dels anys cinquanta i seixanta, entre d’altres Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor i Grace Kelly, i també altres celebritats com Jacqueline Kennedy El 1988 vengué la seva firma a Louis Vuitton, bé que hi continuà al capdavant fins el 1995 L’any 1956 impulsà la Givenchy Université i el museu Balenciaga 2011 i destacà també com a colleccionista d’art Entre…

Fill d’una família aristocràtica, compaginà la seva carrera política amb la musical Tingué com a mestres a JPh Rameau composició i A Dauvergne violí Entrà al servei de Lluís XV el 1762, i arribà a ser-ne confident Cap al 1773 viatjà per Suïssa i Itàlia, on visità Voltaire i N Piccinni En tornar a França fou nomenat director del Louvre, càrrec que ocupà fins a la mort de Lluís XV, el 1774 Durant la Revolució abandonà París, però fou arrestat a Rouen i, posteriorment, guillotinat Escriví cançons i una trentena de peces teatrals, principalment opéras-comiques , que tingueren un cert…

Membre d’una família aristocràtica enriquida gràcies al comerç, fou un home culte, que aprengué composició i tocava el llaüt i el clavicordi Fou també un gran protector de les arts en general Formà part de la Camerata Fiorentina , institució que aspirava a la recuperació del teatre i la música de la Grècia clàssica Més tard s’associà amb el poeta O Rinuccini i el compositor J Peri i creà un altre grup, sovint anomenat també camerata , que tingué un paper essencial en el desenvolupament primerenc de l’òpera Gràcies a l’esforç de tots tres veieren la llum els que es consideren alguns dels…