Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
bolet de soca

bolet de soca
© Xevi Varela
Micologia
Nom aplicat genèricament a un bon nombre de basidiomicets, generalment de carn suberitzada o coriàcia i en molts casos mancats de peu, que creixen sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
laminària
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les laminarials, en forma de làmina coriàcia pedicel·lada que habiten a la zona intermareal de les costes atlàntiques, llevat de L.rodriguezii, que habita a la mar Mediterrània.
Algunes espècies són aprofitades com a adob i per a l’extracció d’alginats
bolet de soca zonat

Bolet de soca zonat
© 2001 California Academy of Sciences
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de barret pla, sense peu, més o menys semicircular (de 3 a 6 cm de diàmetre), vellutat, amb anells concèntrics de colors gris, bru, blavós, etc., de carn prima i coriàcia i porus blancs.
És un dels bolets de soca més comuns, sobre soques i branques mortes de planifolis, on sol formar grans conjunts imbricats
Els condrictis elasmobranquis: peixos bestinals o bestines
Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és molt variada,…
Les poliporàcies
L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…
Les himenoquetàcies
Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
Les fagàcies
Fagàcies 1 Castanyer Castanea sativa a cúpula espinosa o pelló, oberta, mostrant els tres fruits que conté x 0,5 b fruit o castanya x 0,5 2 Faig Fagus sylvatica a brot florit amb fulles joves, de marge ciliat, aments masculins globosos i llargament penduculats, dues cimes femenines i alguns catafilles lanceolats, ja secs, a punt de caure x 0,5 b cúpula fructífera madura, oberta en quatre valves, amb els dos fruits o fages a l’interior x i c faja, allargada i de secció trígona x 1 3 Roure martinenc Quercus pubescens ’ a brot amb fulles a mig desplegar-se i aments masculins x 0,5 b fulla…
Les ascomicètides (II): pirenomicets
Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les hipocreals, les…