Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Desenvolupament enciclopèdic Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic especialment contra franciscans i dominicans i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals , no es conserva, i…
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…
disputatio
Filosofia
En l’escolàstica, sistema d’exposició i demostració, en forma sil·logística, d’una tesi o doctrina, i de refutació de la contrària.
Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…
, ,
Averrois

Averrois, segons Andrea di Bonaiuto al fresc del 1365 El triomf de sant Tomàs a l'església de Santa Maria Novella (Florència)
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Rušd, filòsof, jurista, metge i astrònom àrab andalusí.
Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…
Xavier Febrés i Verdú
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006,…
Santos Darío de Regoyos y Valdés
Pancorbo , per Santos Darío de Regoyos y Valdés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Darío de Regoyos Molenillo, prestigiós arquitecte castellà Visqué a Madrid des del 1871 i inicià estudis d’arquitectura, però el 1877 esdevingué deixeble, a l’escola de San Fernando, de Carlos de Haes Anà a París 1880-81 i a Brusselles des del 1881 Allà s’integrà al grup L’Essor —amb el qual exposà i més tard ho féu amb el Cercle dels XX El 1882 acompanyà a Espanya Van Rysselberghe, Luce, Maus, Franz Charlet i Constantin Meunier Anà de nou a Bèlgica, en tornà el 1888 i, acompanyat d’Émile Verhaeren, recorregué la Península el fruit fou la publicació a la revista belga L’Art Moderne…
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc., que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d’autor,…
Antoni Eiximeno i Pujades
Música
Teòric i assagista musical valencià.
Vida La seva formació s’inicià al collegi de nobles regit pels jesuïtes a València, i posteriorment estudià matemàtiques i música a la Universitat de Salamanca Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 La seva tasca docent s’inicià en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia Durant la primavera del 1767, de resultes de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes, abandonà la Península camí d’Itàlia, s’installà a Roma i se secularitzà A Roma estudià música seriosament amb Felice Masi, mestre…
semitística
Lingüística i sociolingüística
Disciplina que té per objecte l’estudi de les llengües semítiques.
Al marge dels tractats de gramàtica àrab escrits per araboparlants i dels de jueus medievals i renaixentistes sobre gramàtica hebrea entre els quals destaquen els de la família Quimḥi, que treballà al Llenguadoc durant els segles XII i XIII les llengües bíbliques i el siríac eren estudiades a diverses universitats europees gràcies a un decret 1311 de Climent V La Reforma donà un gran impuls a l’estudi de l’hebreu, especialment als Països Baixos Però la semitística pròpiament dita no s’inicià fins ben entrat el segle XVIII, després dels èxits obtinguts, en el camp de l’indoeuropeisme, amb els…