Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
Ferran Comes
Història
Militar
Militar.
Veguer de Vic 1702-05 Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles 1705 Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14 Morí defensant el baluard de Santa Clara
Manuel Ribas i Perdigó
Metge.
Fou professor clínic de la facultat de Barcelona 1884-1902 Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc Prengué part als Congressos de Barcelona 1888 i de Moscou 1894 El 1924 fou elegit president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Hug IV de Xipre
Història
Rei de Xipre i de Jerusalem (1324-58).
Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs
Théophile Malo Corret de La Tour d’Auvergne
Història
Militar
Militar francès.
Mosqueter, el 1780 lluità al setge de Maó i l’any 1785 esdevingué capità Combaté contra Savoia 1792 i Espanya 1793, on prengué Sant Sebastià Destinat a Alemanya 1797 i 1800 i a Suïssa 1799, morí en combat al Rin
Ricardo Masvidal
Ciclisme
Ciclista de carretera i de pista.
Guanyà la cursa de 100 km amb Montpeo en companyia d’Arteman 1906 També fou segon en la cursa darrere moto de Terrassa El 1907 fou primer a les festes de Sant Gervasi i prengué part en els Campionats d’Espanya
Mircea I de Valàquia
Història
Gospodar de Valàquia (1386-1418).
Fill del gospodar Rodu I, estigué en lluita constant contra els turcs Prengué part 1396 en la croada de l’emperador Segimon I i perdé part de la seva independència quan Mehmet I ocupà la Dobrutja i el sotmeté a tributs
Brienne-le-Château
Localitat
Localitat del departament d’Aube, a la Xampanya, França.
D’aquesta localitat prengué el nom la família comtal, després ducal, dels Brienne Al s XVIII hom hi establí una escola militar, on s’educà Napoleó I 1779-84 Prop d’aquesta localitat Napoleó vencé els aliats durant la campanya de França 1814
cautela sociniana
Història del dret
Condició imposada pel testador en un llegat a un legitimari, per la qual aquest, posat cas que reclami contra el testament, s’ha d’acontentar amb la llegítima estricta i ha de perdre l’excés de la liberalitat atorgada.
Aquesta institució, vigent en el dret català actual, prengué la seva denominació del nom de Mario Socini, jurisconsult florentí del segle XVI, que donà aquesta solució per mitigar el principi de dret romà segons el qual el testador no pot gravar les llegítimes
Miralpeix
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sitges (Garraf), situada a l’extrem W del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt.) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges
cap de São Vicente
Cap
Cap del SW de Portugal, a l’Algarve, que constitueix l’extrem SW de la península Ibèrica i d’Europa.
Corresponent a l’antic promontorium sacrum , a partir del s XII prengué el nom del màrtir valencià, perquè hom creia que hi havia les seves relíquies Davant aquest cap, el 1797 l’esquadra britànica, manada per Jervis i Nelson, derrotà l’espanyola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina