Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
nesosilicat
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels minerals del grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir una estructura en la qual els tetràedres de (SiO)4 - són disposats individualment i només van lligats entre ells per cations.
Els nesosilicats, anomenats també ortosilicats , presenten un empaquetat dens, la qual cosa els confereix molta densitat i una gran duresa D’altra banda, l’absència de cadenes i d’exfoliació repercuteix en el caràcter quasi sempre equidimensional de llurs cristalls El zircó n'és un bon exemple
centre d’acció
Meteorologia
En un mapa meteorològic, cadascun dels grans nuclis de pressió superior (alta) o inferior (baixa) a la normal, obtinguts fent les mitjanes dels mapes diürns durant períodes de cinc dies a una setmana.
Semblen regir l’estat del temps durant els quatre o cinc dies següents
cànon
Dret canònic
Cadascun dels 1.752 articles de què consta el Codi de dret canònic de l’Església catòlica llatina i les parts fins ara publicades del Codi de dret canònic de les esglésies orientals catòliques.
tríada
Grup de tres entitats, conceptes, noms, etc, sempre que tinguin entre ells alguna relació que permeti de passar de l’un a l’altre, talment que cadascun suposi o inclogui els altres dos.
broca
Indústria tèxtil
Cadascuna de les peces de filferro que, en els telers de xarxa, disposen el fil de manera que puguin ésser fets, successivament, cadascun dels rengles de nusos que componen el teixit de xarxa.
flanquejat angulat
flanquejat angulat
Heràldica
Dit de l’escut flanquejat amb les línies de divisió formant cadascuna un angle obtús, els vèrtexs de cadascun dels quals disten entre ells un terç de l’amplària total de l’escut.
estabilitzador
Transports
Cadascun dels conjunts de superfícies fixes o mòbils, situades generalment a la part posterior del buc d’una aeronau, que serveixen per al control de l’estabilitat i el comandament de l’aeronau.
espiracle
Anatomia animal
Cadascun dels orificis que, en els cetacis, posen en comunicació la cavitat nasal amb l’exterior i pels quals entra l’aire atmosfèric i surt l’aire expirat, sovint en forma de vapor.
lantànid
Química
Cadascun dels 15 elements químics els nombres atòmics dels quals van del 57 (lantà) al 71 (luteci), els quals, juntament amb l’escandi i l’itri, formen el grup de les terres rares.
Les propietats físiques dels lantànids i de llurs composts varien molt d’un element a l’altre, i la interpretació teòrica d’aquestes propietats, d’acord amb l’estructura electrònica, constitueix una confirmació de la validesa de les teories quàntiques Els lantànids són feblement electronegatius i, per tant, bescanvien amb facilitat llurs tres electrons perifèrics per donar combinacions iòniques
pontilló
Tecnologia
Cadascun dels fils, generalment metàl·lics, molt prims i acostats entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la malla de la forma amb què es fabrica manualment el paper.
El rastre que deixa cada pontilló en el paper fabricat manualment s'anomena també pontilló