Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
tençó
Literatura
En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista.
Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos
instrumentació
Música
En una obra musical, art de distribuir el material sonor entre els diferents instruments que ha d’interpretar-la, d’acord amb la capacitat de cadascun per a reproduir la idea musical de l’autor.
Abans del s XIX la instrumentació era més lliure, i sovint oferia alternatives en la tria dels instruments Gradualment, però, la instrumentació esdevingué vehicle expressiu i àdhuc narratiu Berlioz fou l’autor del primer tractat modern d’instrumentació 1842-43
llum de situació

Llums de situació
© Fototeca.cat
Transports
Cadascun dels llums que, d’acord amb el reglament internacional per a prevenir abordatges a la mar, han de portar obligatòriament les naus i els hidroavions per tal d’assenyalar llur presència durant la nit.
El nombre, el color i la disposició d’aquests llums varien segons les circumstàncies
flotador
Transports
Cadascun dels elements destinats a suportar els esforços que actuen sobre l’estructura de l’hidroavió durant les maniobres d’envol i d’aterratge i que serveixen per a aconseguir la flotació de l’aeronau.
epígon
Història
En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i que, com llurs pares, deu anys més tard tornaren a assetjar-la, l’ocuparen i hi entronitzaren Tersandre.
A Delfos foren collocades les estàtues d’aquests herois Alemèon i Amfíloc, fills d’Amfiarau Diomedes, fill de Tideu Egialeu, fill d’Adrast Eurial, fill de Mecisteu Estènel, fill de Capaneu Pròmac, fill de Partenopeu, i Tersandre, fill de Polinices
futbol

L’any 1900 es creà el FC Escocès, un dels equips pioners del futbol a Catalunya
Arxiu de Sant Andreu
Futbol
Esport de pilota que es practica entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans.
El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…
joc de bales
Jocs
Cadascun dels jocs en què hom se serveix de bales esfèriques de terra cuita, vidre o metall i que consisteixen a ferir amb una d’elles les altres, tirant-la des d’una certa distància.
temps de prova
Economia
Dret del treball
Condició expressa, fixada legalment o voluntària, en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l’altre contractant durant aquest temps.
Altrament, passat el període fixat, el contracte esdevé automàticament formalitzat pel temps o feina predeterminats
comandaments

Comandaments de vol d’un avió i els governalls corresponents
© Fototeca.cat
Cadascun dels instruments que actuen damunt els mecanismes d’un vehicle, una màquina, un motor, etc, modificant-ne alguna característica (posició, règim de funcionament, etc.), i en permeten la direcció i el control del funcionament.
desenvolupar
Fer passar (alguna cosa) per una sèrie d’estats successius cadascun dels quals és preparatori de l’immediat següent, fer-la canviar gradualment d’un estat a un altre de més perfecte, de més complex.