Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
goliard
Música
Nom donat a cadascun dels eclesiàstics i estudiants rodamons actius com a poetes i compositors errants per diverses ciutats d’Europa entre els segles XI i XIII, també coneguts com a clerici vagantes o vagantes.
El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de molts dels…
eupàtrida
Història
Cadascun dels membres de la noblesa àtica que als s. VIII i VII aC detingueren el poder polític i militar, basat en llur patrimoni indivisible i hereditari, enfront del petit propietari, que s’anava arruïnant.
La reforma de Soló limità llur preponderància
brànquia

Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
dominion
Geografia
Política
Nom donat a cadascun dels territoris de l’Imperi Britànic que, d’acord amb la proclamació de la Conferència Imperial de 1926 gaudien d’un estatut d’estats lliures associats dins de l’Imperi Britànic.
Aquest estatut autoritzava tant la potestat legislativa com la política exterior i la representació en organismes internacionals S'hi reflectia també l’adhesió a la Corona i la lliure associació a The Commonwealth El primer territori a obtenir l’estatut de dominion fou el Canadà s XIX, seguit més tard principi del s XX per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931 A partir de 1947 el terme s’anà substituint pel de ‘membre del Commonwealth’
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
Comprèn, seguint un sistema d’exposició parallel a l’utilitzat per Viciana, una història general fins a Pere el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebellió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió Té en compte les obres historiogràfiques precedents —en especial Beuter— i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica Una tercera part prevista restà inèdita Constitueix encara avui una font…
La il·lustració de manuscrits al segle XIII
Art gòtic
L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…
Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
Partit polític
Partit socialista creat el 19 de maig de 1976 pels seguidors de Josep Pallach, després que aquest impulsà un Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana [SODSC] en dividir-se el Moviment Socialista de Catalunya [MSC] en el Consell de Coordinació de Tolosa de l’agost de 1966.
El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…
Les ascomicètides amb ascs atípics
Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…
Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de la capella, l’absis de la qual ha estat totalment restaurat fa pocs anys R Camprubí La capella és situada a llevant del castell de Sacama, i construïda, al mateix eix axial que aquest, sobre unes altes roques 466 m espadades a llevant Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història El document del 963, en què Eigofred adquirí del comte el castell de Sacama, no menciona la capella Sí que esmenta, en canvi, un oratori, sense especificar-ne la dedicació, que es diu que era situat als límits del terme del castell, al coll de Aluminarías avui els Llumasos, per la qual cosa no…
Els parartròpodes
Les diferents línies evolutives Els parartròpodes constitueixen un grup artificial i, per tant, mancat de valor sistemàtic Això no obstant, sota aquesta denominació hom reuneix tres grups d’animals molt peculiars els onicòfors, els tardígrads i els pentastòmids pel fet que presenten simultàniament caràcters d’anèllid i d’artròpodes malgrat tot, una anàlisi crítica i la valoració dels caràcters esmentats obliga a pensar en una relació més estreta d’aquests organismes amb els artròpodes Segons el criteri monofilètic que hom ha adoptat en aquesta obra per a la classificació dels grups dels…