Resultats de la cerca

L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…

Situació Una vista des de llevant de l’exterior de l’església, els elements romànics de la qual resten esparsos per tot l’edifici, profundament transformats al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església, que és propera al mas Santmartí, s’aixeca en una zona planera desplegada a la banda oriental del terme, prop del territori d’Avinyó Long 1°55’47” - Lat 41°49’45” Des de Sallent, cal dirigir-se al cementiri, on hi ha una pista que s’inicia a mà dreta del fossar Tot just començada es bifurca en dos camins, dels quals cal seguir el de mà dreta que, amb un recorregut d’uns quatre…

Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a…

Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya proliferaren…

La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…

Els ocells i l’acció de l’ésser humà L’expansió dels gavians i gavines com a ocells lligats a l’activitat humana ha estat molt espectacular en els darrers anys, fins a fer-ne un hoste habitual en tota mena d’ambients rics en residus És així com a la tradicional i ja antiga presència de gavines en els conreus litorals, com les que sempre han acompanyat la llaurada al delta de l’Ebre, en cerca l’aliment descolgat per la relia a dalt, s’han sumat modernament les colònies abundoses de gavians als abocadors d’escombraries de tot el país, fins a molts quilòmetres terra endins a baix Així, aquests…

Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…

Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…

La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge La cua és cilíndrica i relativament curta aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques Biologia La…

Situació Aspecte parcial de les seves ruïnes, enfilades a la part obaga de la muntanya, enfront de Sort ECSA - A Roig El conjunt de bordes que avui s’alcen en l’antic lloc de Vilamflor s’agrupen en el vessant de ponent de la Roca Negra, al capdamunt del pendent de migdia de sobre del barranc de Santa Anna Mapa 34-10215 Situació 31TCH489979 Per a arribar-hi s’ha de seguir l’antic camí de bast, que des del pont de Santa Anna de Sort s’enfila amb una forta pujada fins al despoblat de Pernui, i des d’aquí, encara amb el camí més perdut, sempre a llevant i de pujada, s’enfila lentament pel vessant…