Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Teodomir
Història
Personatge visigot, probablement comte o duc, senyor de la regió de Múrcia i Oriola, que després d’algunes campanyes victorioses pactà amb el general àrab ‘Abd al-‘Azīz, cap al 713.
Li fou permès de romandre com a senyor de la cora o zona dita després de Tudmir , amb capital a Oriola, mitjançant promesa de vassallatge i el lliurament d’un tribut anual Sembla que Teodomir fou succeït pel seu probable fill, Atanagild, vers el 743
Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera
Història
Militar
Militar castellà.
Quart duc d’Osuna, tercer marquès de Peñafiel i vuitè comte d’Ureña Fill de Pedro Girón y de Velasco , passà a Sicília, on fou general de les galeres reials Combaté la pirateria En 1655-56 fou virrei de Sicília, càrrec en el qual morí
Gaietà de Pallejà i Famada
Història
Noble.
Fill d’Honorat de Pallejà i Riera Tinent de regidor perpetu de l’ajuntament de Barcelona 1747 i 1767, batlle dels cops 1749 i cònsol de la llotja, i capità del regiment de Barcelona Traduí al castellà el Llibre del Consolat de Mar 1732
María Álvarez Tubau
Teatre
Actriu dramàtica castellana.
Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid
Hathor
La deessa Hathor (esquerra), sobirana del cel, de l’Occident i també de les dones, rebent les ofrenes d’una dona en una representació pictòrica
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa egípcia, sobirana del cel i de l’Occident, protectora de la música, de la dansa, de l’alegria, de l’amor, de les dones i dels navegants.
El déu Ihy era el seu fill, i les Set Hathors , que predeien el destí del nou nat, constituïren una emanació d’ella Hom la representava com una vaca, o com una dona amb el cap de vaca, o amb testa femenina i orelles bovines
Berenguer d’Anglesola
Cristianisme
Bisbe de Girona des del 1384, elegit pels canonges.
Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III
Felip de Savoia
Història
Príncep d’Acaia (Felip I) (1301-07) i senyor del Piemont (Felip I) (1282-1334).
Fill i hereu de Tomàs III, lluità contra el seu oncle, el comte Amadeu V de Savoia, per conservar els seus estats El 1301 es casà amb Isabel de Villehardouin, princesa d’Acaia L’emperador Enric VII el féu vicari imperial a Itàlia 1311
Frederic IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria i d’Estíria (1308-30) i rei de Germània i de Romans (Frederic III) (1314-22).
Fill del duc Albert I, rei de Germània Elegit rei per una facció en oposició al rei Lluís IV el Bavarès, fou vençut a Mühldorf i fou fet presoner 1322-26 S'havia casat el 1313 amb Isabel d’Aragó, filla de Jaume II
Guiu II d’Atenes
Història
Quart duc d’Atenes (1287-1308).
Fill del duc Guillem I i d’Helena Comnè-Ducas, estigué 1291-94 sota la tutela del seu padrastre Hug de Brienne El 1299 el casaren amb Matilde d’Hainaut, de cinc anys, filla dels prínceps d’Acaia El 1307 fou nomenat batlle d’Acaia
Leopold III d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1358-86).
Fill d’Albert II, s’encarregà del govern dels dominis austríacs amb el seu germà Albert III En el repartiment de Neuberg es quedà amb els ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, el comtat del Tirol i el landgraviat d’Alsàcia Morí combatent els suïssos