Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Lope Ximénez de Urrea y de Bardaixí
Història
Cavaller, fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460, i fou enviat…
Vicent Rodés i Aries
Abraham i Agar , per Vicent Rodés i Aries
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf.
Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant…
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que…
Leonel Fernández Reyna
Política
Polític de la República Dominicana.
El 1962 la seva família anà a viure a Nova York Posteriorment retornà a la República Dominicana i estudià dret a la Universidad Autónoma de Santo Domingo UASD, on es doctorà el 1978 Deixeble de Juan Bosch, seguí aquest quan se separà del Partido Revolucionario Dominicano PRD i en la fundació del Partido de la Liberación Dominicana PLD el 1973, de tendència liberal, del qual fou elegit membre del Comitè Central 1985, del Comitè Polític 1990 i president 2002, reelegit el 2007 El 1996 guanyà en les eleccions a la presidència de la República, i durant el seu mandat 1996-2000 donà…
Rigoberta Menchú
Política
Activista guatemalteca d’origen maia.
De molt jove s’instruí en la lluita pels drets dels indígenes, denunciant per mitjans pacífics el règim d’opressió i discriminació de què són objecte per part de les autoritats del país, motiu pel qual el 1992 li fou atorgat el premi Nobel de la pau El 1981 anà a viure a Mèxic, exiliada pel govern guatemaltec Participà en les converses de pau entre el govern i els dirigents dels diferents grups guerrillers, que acabaren amb la signatura de l’acord de pau, el 29 de desembre de 1996, i posaren fi a 36 anys de guerra a Guatemala Creà la Fundació Rigoberta Menchú Tum amb l’objectiu…
Henry Fielding
Henry Fielding
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Educat a Eton, residí a Londres des del 1724 començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great ‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730, contra Robert Walpole L’establiment de la censura prèvia per al teatre 1737 l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis Edità The Champion 1739-41, contra Walpole, i el 1741, la seva primera novella, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews 1742 El 1743 publicà un volum de miscellània amb poemes i assaigs Journey…
Pere Gual i Pujades
Cristianisme
Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.
Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862…
Francesca Madriguera i Rodon
Música
Pianista i compositora.
Germana del compositor Enric Madriguera Estudià amb E Granados i amb F Marshall Feu el primer concert als cinc anys La seva presentació d’obres pròpies el 1911 al Palau de la Música Catalana tingué molt èxit Debutà el 1913 al Royal Albert Hall de Londres, amb un concert dedicat a la cantant Maria Barrientos Un any més tard, tocà amb l’Orfeó Català a París i a Londres Marxà als EUA, on residí una temporada 1915-19, allà hi feu alguns concerts i també a diversos països llatinoamericans De la seva obra d’aquesta etapa, cal esmentar les composicions L’aplec de l’ermita , Capvespre d’estiu i…
,
Carl von Linné

Carl von Linné en un oli d’Alexander Roslin
Biologia
Naturalista suec.
Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que…
Pedro Lavirgen

Montserrat Caballé i Pedro Lavirgen
© Fototeca.cat
Música
Tenor andalús.
Estudià solfeig i piano al Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, es formà com a cantant amb C Dahmen i M Barrosa Es destacà inicialment en el camp de la sarsuela i de l’opereta Del 1956 al 1959 cantà al cor del Teatre de la Zarzuela i aquest darrer any protagonitzà una reeixida Marina a Saragossa El 1961 ingressà a la companyia lírica de J Tamayo, on romangué fins el 1964, any que anà a Milà a prosseguir la seva formació El 1965 cantà Turandot al Teatro Bellas Artes de Mèxic amb les sopranos B Nilsson i M Caballé i inicià una brillant carrera internacional que el dugué…
,