Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
paràgraf
Cadascun dels fragments d’un escrit entre els quals s’estableix una separació deixant on acaba l’un la resta de la ratlla en blanc i començant el que segueix a la ratlla següent, precedit generalment d’un espai en blanc.
aparell de goleta
Transports
Aparell l’arboradura del qual a més del botaló, consta de dos o més arbres de dues peces, sense encreuar, sense cofes, però amb botavara i pic amb els quals en cadascun d’ells són hissades una aurica i una escandalosa.
Totes les veles dels aparells de goleta són de ganivet En una goleta de dos arbres, aquests són trinquet i major
nombre quàntic
Física
Cadascun dels valors discrets i adimensionals que apareixen en la resolució d’una equació que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat (nivell d’energia, moment magnètic, spin, etc) d’un sistema descrit en el marc de la mecànica quàntica.
Quan un conjunt de nombres quàntics individualitza totalment una partícula, hom diu que determina un estat quàntic En l’estudi de l’àtom d’hidrogen segons la teoria de Bohr, l’estat quàntic d’un electró és caracteritzat per tres nombres enters el nombre quàntic principal n , que pot prendre qualsevol valor entre 1 ∞ el nombre quàntic azimutal l , que pot variar entre 0 i n -1, i el nombre quàntic magnètic m, que pot tenir els valors compresos entre -l i +l i un nombre semisenar el nombre quàntic de spin m s , que val +1/2 o -1/2 àtom
trast
Música
Cadascun dels filets de metall, os o corda de tripa fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes pinçades, els quals el divideixen cromàticament i permeten de donar la nota exacta en prémer-hi les cordes amb els dits.
Hi ha trasts de divisió per a semitons que sovint són temprats
principi de superposició
Electrònica i informàtica
Principi segons el qual, en un sistema elèctric lineal (circuit complex o xarxa elèctrica), els corrents de les diferents branques produïts pels diversos generadors existents són iguals a la suma o superposició dels corrents produïts per cadascun dels generadors actuant separadament.
escriptura sil·làbica
Escriptura i paleografia
Sistema d’escriptura fonètica en el qual cada signe representa una síl·laba o conjunt de fonemes, en oposició a escriptura alfabètica, que representa cadascun dels fonemes, i a escriptura ideogràfica, que representa directament les idees de les coses, no els fonemes.
mot satèl·lit
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca; per exemple, entorn del mot cap giren els mots satèl·lits testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
La designació és deguda a W von Wartburg
reactiu de Grignard
Química
Cadascun dels halurs organomagnèsics del tipus R-Mg-X, on R pot ésser un radical alquílic o arílic, i X, un àtom de clor, de brom o de iode que hom obté mitjançant la reacció R-X+Mg →R-Mg-X.
No han pogut ésser aïllats en estat pur perquè es descomponen amb facilitat Es formen en el si d’èter, i són emprats en síntesi orgàniques
softbol
Partit de softbol entre el CS Viladecans i el Projecte SG de la temporada 2010-11
DIEGO LÁZARO
Beisbol
Esport, variant del beisbol, practicat a l’aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que té per objectiu fer més corregudes que l’equip contrari en un camp en què quatre bases assenyalen el recorregut dels jugadors atacants.
Es juga amb un bat rodó de 86,36 cm de llargada com a màxim i una pilota de 30,16 cm a 20,8 cm de circumferència El primer partit de softbol de la història es disputà a Chicago EUA l’any 1887 després d’un partit de futbol americà al Farragut Boat Club El periodista George Hancock presencià com, al final del partit, un dels seguidors llançava un guant de boxa a un seguidor contrari i aquest li retornava colpejant-lo amb un pal, fet que l’impulsà a proposar un joc d’interior prenent com a base aquella acció, bo i marcant unes línies de camp i anomenant-lo beisbol indoor El mateix Hancock…
aixecador
Folklore
En les colles de castellers, vailet del penúltim pis del castell que, excepció feta dels pilars, es posa de quatre grapes amb un peu per damunt de cadascun dels dosos
mentre s’agafa amb les mans dels braços d’aquests.
Per damunt seu traspassa l' enxaneta en coronar el castell També rep el nom d' acotxador o cassola