Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
coet d’enlairament
Transports
Cadascun dels coets que, generalment en nombre parell, són emprats per a impel·lir una aeronau en el moment de l’envol, per tal d’aconseguir un recorregut mínim per la pista, quan aquesta té una longitud insuficient, o per augmentar-ne la càrrega útil.
principi d’equipartició de l’energia
Física
Principi segons el qual, en tot sistema físic en equilibri tèrmic, l’energia es reparteix segons els diversos graus de llibertat, a cadascun dels quals correspon una energia cinètica kT/2, essent k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta del sistema.
punt cardinal
Rosa dels vents que indica els quatre punts cardinals del mapa Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio (1552-1612), confeccionat per Johannes Baptista Vrints
© Fototeca.cat
Geografia
Cadascun dels quatre punts que divideixen l’horitzó en altres tants quadrants iguals, determinats per la posició del pol boreal (nord, N) i per la del sol en creuar el meridià (sud, S), en sortir (est, E) i en pondre’s (oest, W o O).
zona de càrrega i de descàrrega
Transports
Cadascun dels sectors d’una població, degudament senyalitzats, on en determinades hores del dia i determinats dies de la setmana l’estacionament és reservat als camions i a d’altres vehicles de transport per tal d’efectuar les operacions de càrrega i de descàrrega.
mantell
Heràldica
Ornament exterior de l’escut emprat pels prínceps no sobirans, els ducs, els grans d’Espanya i els pars, de color vermell, folrat d’ermini i recollit, a dalt per una corona, i als costats superiors per un llaç d’or amb dues borles cadascun.
bràquet
bràquets
Odontologia
Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.
Els bràquets poden ser metàllics, de ceràmica, de porcellana, de vidre, de plàstic, etc
parèntesi
Matemàtiques
Cadascun dels signes ortogràfics ‘‘(‘’’ i ‘)’’, que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d’una funció.
palleta
Jocs
Cadascun dels troncs de palla, tiretes de paper, etc, de llargària diferent, que hom té a la mà traient només un cap i que diferents persones van agafant, cadascuna una; guanya o perd la persona que treu la més llarga o la més curta.
xanca
Folklore
Cadascun dels dos pals proveïts a una certa altura d’un banyó on poder posar els peus, que es lliguen a les cames i que sovint hom cobreix amb uns pantalons molt llargs, i que hom porta en una cercavila, en una festa, etc.