Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, sobre el qual es dreça un campanaret d’espadanya tardà, el qual és coronat per antigues esteles funeràries reaprofitades ECSA - E Pablo L’església de Sant Pere és situada al despoblat de Sa-vella, prop de les restes del castell Mapa 34-15390 Situació 31TCF539979 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior FEB Història L’església de Savella, dedicada a sant Pere, es degué construir en els últims anys del segle XII, tot i que no se’n troben referències documentals fins al segle XIV, ja que depengué tot aquest temps de…

Situació Vista aèria de la ciutat, capital de l’Alt Camp, amb el nucli antic, presidit per l’església de Sant Joan, a primer terme ECSA - JTodó La ciutat i antiga vila de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp, és situada a la confluència dels torrents de Farigola i de Sant Francesc, en el sector planer de la comarca, al sud-oest Mapa 34-17446 Situació 31TCF533718 La ciutat de Valls és al peu de la carretera N-240, que de Tarragona es dirigeix a Lleida CPO Història L’origen de la vila segons la historiografia tradicional La teoria de Francesc Puigjaner Francesc Puigjaner al segle passat…

Situació Penyal sobre el qual s’aixecava el castell, dominant tota la Vall d’Àneu ECSA - P Cots Un dels murs més sencers del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de València s’alcen en un turó situat a llevant de l’actual poble de València d’Àneu i damunt de la plana d’Esterri Al vessant oest d’aquest pujol es poden veure els vestigis del que fou l’antic poble Actualment es fan excavacions per delimitar-ne els murs i les estructures conservades Mapa 33-9181 Situació 31TCH456218 Venint d’Esterri, a l’entrada del poble de València, cal agafar un camí carreter que porta fins…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Perapertusès anteriors al 1300 J Salvadó El Perapertusès s’estén al llarg de la vall del riu Verdoble En bona part és el territori que hi ha a l’entorn de la fortificació encimbellada i envoltada d’espadats de Perapertusa o Pèirapertusa, en occità El paper de lloc central que té aquesta fortificació és evident A més, aquesta funció de centre d’un territori, de refugi natural de la població que habitava a la contrada, segurament té un origen en una època molt reculada en el temps * A part aquests…

Característiques de grup Els dictiòpters, blatodeus i mantodeus són insectes essencialment terrestres, de dimensions mitjanes o grans, que viuen predominantment a les regions tropicals i subtropicals Dins d’unes característiques generals a tots ells, n’hi ha dos grups clarament diferenciables, el de les paneroles dictiòpters blatodeus i el dels pregadéus dictiòpters mantodeus, per la qual cosa, al llarg de la història, han estat considerats successivament com a subordres o com a ordres independents Hi ha, però, tota una sèrie de caràcters que els són comuns Són insectes que gairebé no volen i…

Característiques del grup Els símfils són miriàpodes petits, tous i blancs, amb dotze parells de potes en estat adult, un parell d’antenes multiarticulades i un parell de fileres terminals Viuen en el sòl, arreu on hi hagi un grau d’humitat important Presenten reproducció indirecta, amb fecundació externa i mudes durant tota la seva vida adulta Els símfils es troben per tot el món la major part de gèneres i espècies es limiten a una determinada àrea geogràfica, però com a classe són cosmopolites Morfologia i anatomia Aspecte extern d’un símfil una escutigerella, en visió dorsal A i ventral…

Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…

Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…

La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…

Definició La tuberculosi pulmonar , anomenada també antigament tisi o fímia , és la forma de presentació més habitual de la tuberculosi, malaltia infecciosa causada pel bacil de Koch o Mycobacterium tuberculosis Aquest microorganisme sol entrar en l’ésser humà per via respiratòria i pot causar diversos trastorns als pulmons, des d’on la infecció es pot estendre a la resta de l’organisme i originar diverses complicacions que han estat causa de mortalitat important abans de l’aparició dels antibiòtics, per bé que actualment aquesta malaltia es pot guarir del tot sense provocar complicacions si…