Resultats de la cerca
Es mostren 6868 resultats
Francesco Paolo Tosti
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial Tornà a…
Giuseppe Martucci
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra italià.
Rebé la primera formació musical del seu pare, i el 1864 es presentà en públic com a pianista Del 1867 al 1871 estudià al Conservatori de Nàpols amb B Cesi piano, C Costa harmonia, P Serrao i L Rossi contrapunt i composició La seva posterior activitat com a pianista, sol o bé formant duo amb el violoncellista A Piatti, el dugué per tot Europa El 1880 fou nomenat professor del Conservatori de Nàpols, i del 1886 al 1902 dirigí el Liceo Musicale de Bolonya Com a director d’orquestra exercí un important paper de divulgació de la música simfònica i escènica alemanya -realitzà la primera…
Janis Joplin
Música
Cantant de rock nord-americana, segurament la més important dels anys seixanta.
Nascuda al si d’una família conservadora del sud dels EUA, es rebellà aviat contra la tradició i fugí d’aquell ambient per installar-se a la costa Oest, on bullia la contracultura i el moviment hippy , per cantar folk i blues per pubs i clubs A San Francisco, formà el grup de rock psiquedèlic Big Brother & the Holding Company, amb el qual feu el disc Cheap Trills , on destacà la potència i intensitat de la seva veu, molt castigada per les drogues i l’alcohol L’any 1968 deixà el grup i seguí una carrera musical en solitari, que fou breu però molt aplaudida Només enregistrà dos discos el…
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers Alguns dels…
José Luis Lasplazas Pujolar
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67 Fou locutor i…
Estadi Municipal de Montilivi

Estadi Municipal de Montilivi
Arnau Gir
Futbol
Estadi de futbol del barri de Montilivi de Girona.
El projecte nasqué la temporada 1967-68, quan la directiva del Girona Futbol Club decidí substituir el vell camp de Vista Alegre Fou inaugurat el 14 d’agost de 1970 amb un partit entre el Girona i el Barcelona 1-3 que congregà la xifra rècord de 25000 espectadors El barcelonista Bustillo fou l’autor del primer gol Els actes d’inauguració continuaren els dos dies següents amb la disputa de la primera edició del Trofeu Costa Brava Hi participaren el València, l’Espanyol, el San Lorenzo de Almagro i el Borussia Neunkirchen L’any 1984 el Girona FC passà per una situació econòmica crítica que…
Miquel Arnau de Gelcen
Automobilisme
Economia
Promotor, empresari i dirigent esportiu vinculat al món de l’automobilisme.
Disputà algunes curses amb Alfa Romeo, BMW, Delage i Salmson 1954-56 Ingressà a la Penya Motorista Barcelona, de la qual fou nomenat president de relacions esportives Participà en l’organització de les primeres 24 Hores de Motociclisme de Montjuïc 1955 Impulsà la Cursa a l’Arrabassada, el Ralli dels Pirineus, el Ralli de les Dues Catalunyes i la Cursa delMontseny, que poc després formà partdel Campionat d’Europa de muntanya Fou comissari d’importants curses internacionals, vicepresident de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1961-91 i membre de la junta directiva del Reial Automòbil Club…
Eduard Prades Reverter

Eduard Prades Reverter
Arxiu E. Prades
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí en categoria sub-23 amb el FC Barcelona i posteriorment a l’ECP-Spiuk, amb el qual guanyà la general de joves de la Volta Portugal del Futur 2007 El 2008 s’imposà a la Clàssica de la Costa Càlida El 2009 debutà com a professional dins de l’Andorra Grandvalira, però un any després tornà a la categoria elit amb l’Azysa, on triomfà en el Gran Premi Macario i en el Trofeu de Castellolí En 2011 fitxà per l’Ajuntament de Tarragona-Mopesa i guanyà etapes al Cinturó de l’Empordà, la Vuelta a Salamanca i el Gran Premi Vilareal, a més de les clàssiques d’Aitzondo i Santa Creu La següent…
Enric Massè Aparici
Motociclisme
Pilot motociclista i directiu.
A 19 anys disputà diverses proves de regularitat i de velocitat a Mont-Ventoux, a Pau i a la Costa de Gravels, on guanyà en la seva categoria pilotant una Terrot de 350 cc Abandonà les competicions per a dedicar-se a la boxa, esport en què fou campió universitari en pes ploma 1926 L’any 1934 introduí a l’Estat espanyol l’assegurança de defensa jurídica del conductor, i fundà la Companyia CAP Massè Formà part de la junta directiva de la Penya Motorista Barcelona i en fou vicepresident 1948-72 L’any 1955 organitzà les 24 Hores de Montjuïc i fou nomenat director de la cursa durant…
Madeira

Madeira
Patrick Müller (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag de Portugal, a l’Atlàntic, al N de les illes Canàries i davant les costes del Marroc.
Constitueix una regió autònoma de Portugal La capital és Funchal Comprèn les illes de Madeira, la més important 740 km 2 , i Porto Santo 42,5 km 2 i els grups de Desertas i Selvagens 13,84 km 2 És d’origen volcànic, amb el pic Ruivo 1 861 m com a punt més alt la costa és alta i rocallosa El clima és suau, amb poca oscillació tèrmica anual i amb pluges hivernals La vegetació és macaronèsica, d’aspecte subtropical La població es concentra principalment a Funchal Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira Visitat l’arxipèlag pel navegant portuguès João Gonçalves Zarco…