Resultats de la cerca

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el…

A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-…

Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…

Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa del palau de la…

Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladró, a València, per raó d’uns deutes El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al regne de Múrcia Fou capturat més tard, amb el rei Alfons el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça 1435 Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després 1453, les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peris de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general…

Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a…

Després d’un quant temps d’aprenentatge al taller de Josep Llimona 1896 i d’estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona 1900, féu el primer viatge a París 1900 De tornada exposà a Els Quatre Gats 1903 Féu diverses excursions a través de Catalunya i noves estades a París 1904 Participà en la primera exposició a Les Arts i els Artistes 1910 exposà al Faianç Català 1910 féu viatges a Londres i a Bèlgica 1912 Installat al Guinardó, a Barcelona 1913, s’integrà a l’equip de l’Escola de Decoració que dirigia Joaquim Torres-Garcia 1914 i treballà intensament Monument a Monturiol , a Figueres, 1916-18…

Es doctorà en dret a Salamanca, fou professor de lleis a Osca i vicari general del bisbat de Mallorca durant disset anys Més tard anà a Roma com a auditor de la Rota sota el pontificat d’Urbà VIII, de qui fou capellà El 1634 fou elegit bisbe d’Urgell De temperament enèrgic i ambiciós, i reialista fervent, s’imposà per les armes contra delinqüents i bandolers i restaurà momentàniament la pau les seves relacions amb el capítol anaren esdevenint més i més tenses, i, a partir del 1636, el canonge Pau Claris organitzà obertament l’oposició contra ell, que degenerà en lluita armada,…

Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu Obrer de…