Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
Els grans grups d’hexàpodes avui
Esquema de les relacions filogenètiques entre els diferents grups d’hexàpodes en què s’indiquen les diferents denominacions que tenen o han tingut algunes de les principals agrupacions d’ordres al llarg de la història de l’entomologia A partir de Gullan i Cranston, 2005 / Gustavo Hormiga, Amadeu Blasco, Eduardo Saiz i Richard Lydekker Recentment, però, hi ha hagut noves aportacions en l’ordenació dels grups d’insectes Una revisió extraordinàriament minuciosa feta a partir de dades moleculars i morfològiques dels grans grups, que va ser publicada en dos treballs de PJ Gullan i PS Cranston, un…
Efecte de les infraestructures de transport en els mamífers
Els carnívors suposen el 10% dels atropellaments mortals de mamífers A la fotografia, teixó Meles meles atropellat en un voral de la carretera Minuartia / Ferran Navàs L’extensió de la xarxa viària i ferroviària i la intensificació de la construcció de noves vies d’alta capacitat comporten una pressió creixent sobre la conservació de les poblacions de mamífers i de la fauna en general, a més de riscos per a la seguretat viària per collisions amb senglars i cèrvids A banda dels impactes causats per la pèrdua i la pertorbació dels hàbitats que resulten alterats pel traçat de les carreteres i…
Decàpodes d'interès pesquer: l’escamarlà
Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal de l’Urgell
Art romànic
El museu L’embrió del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega cal cercar-lo al començament del segle XX Aleshores es van produir, a les pedreres del Talladell, un seguit de troballes paleontològiques A més, de manera parallela, s’estava iniciant una collecció de materials arqueològics Totes aquestes peces, conservades en aquell temps a l’Escola Pia, van configurar el nucli inicial del museu targarí, la primera junta del qual es va constituir els anys vint Tanmateix, les condicions de precarietat en què es trobaven les dependències de l’Escola Pia destinades a aquesta finalitat feien que l’…
Sant Salvador de Concabella (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Façana de migjorn, on s’obre la portada romànica d’accés al temple ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Salvador és situada dins el nucli de població de Concabella, que és a la riba dreta del Sió, a la seva confluència amb el torrent que baixa de Torrefeta i Bellvei Mapa 34-14 361 Situació 31TCG534239 S’arriba a Concabella des de Tàrrega per la carretera L-310 que mena a Guissona Uns 5,5 km abans d’arribar a aquesta darrera població, en un encreuament de carreteres, hom veu a mà dreta el nucli de Concabella També s’hi pot anar des de Cervera per Tarroja de Segarra XSB…
Sant Esteve d’Avinyonet (Avinyonet de Puigventós)
Art romànic
Situació Façana de ponent, molt reformada, amb la portada i les obertures del campanar apartades F Tur El poble d’Avinyonet de Puigventós és situat en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que formen el seu aiguabarreig a migjorn, a ponent de Llers i de Figueres, al llindar de la plana i el començament dels primers contraforts pirinencs Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 Per arribar-hi cal agafar des de Figueres la carretera que va a Besalú A 5 km de Figueres cal agafar, a mà dreta, la carretera local de Terrades, per la qual, a menys d…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
ecologia
Ecologia. Cadena de predació que il·lustra la lluita per la vida
© Fototeca.cat
Ecologia
Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.
D’una banda, pretén donar una descripció dels conjunts d’organismes i de les característiques del medi on viuen i, d’altra banda, analitzar les relacions causals entre aquestes característiques i la composició d’aquells conjunts d’organismes, la qual cosa implica l’estudi dels bescanvis de matèria i energia que es produeixen dins una comunitat natural La primera definició del terme ecologia fou donada per Ernst Haeckel 1834-1919 en la seva obra Prinzipien der generelle Morphologie der Organismen 1906, i segons ell l’ecologia és el cos de coneixements que fan referència a l’economia de la…