Resultats de la cerca

Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional

Estudià a Barcelona Anà alguns anys a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista En tornar a Catalunya, fundà 1904 l’Orfeó de Sabadell, que dirigí El 1920 fou objecte d’un homenatge popular dirigit per Lluís Millet

Installat a Madrid, entrà en el cercle socialista de Pablo Iglesias El 1885 anà a Biscaia, on féu proselitisme Participà en la fundació del PSOE 1888, que abandonà el 1921, any que esdevingué un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Espanyol

Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí

Anà a Londres 1780, on fou deixeble de BWest, i a París 1784 Les seves principals obres són al Capitoli de Washington, i es refereixen a la guerra de la independència nord-americana Retratà diversos personatges Montgomery, Washington, Hamilton, etc

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa

Deixeble de Porpora, actuà en teatres italians i estrenà també òperes, com Alessandro in Persia 1738 El 1747 anà a Londres, on estrenà l’òpera Fetonte i on restà molts anys com a professor de clavecí Deixà sonates i toccate brillants

Deixeble de Bouguereau a París Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931 La seva pintura és bàsicament cézanniana Formà part del Grup dels Set 1948 i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior

Des de la ciutat d’Azcapotzalco anà dominant la resta de les ciutats rivals, situades a la vall central de Mèxic, fins a unificar l’àrea clau del Mèxic central Els seus dominis assoliren una extensió de cinquanta mil quilòmetres quadrats