Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
Castell d’Olvan
Art romànic
El lloc d’Olvan apareix ja esmentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell La primera referència sobre el castell d’Olvan data del final del segle IX, quan el trobem esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan, datada el 9 de desembre de l’any 899 En aquesta acta podem llegir que el bisbe Nantigís d’Urgell consagrà, a precs d’un noble anomenat Fruia i de tots els altres habitants de la parròquia del castell d’Olvan, una església dedicada a Santa Maria “ Ideo iamdictus Froia vel cetera plebs habitantes i castro Oleane vel episcopus…
Sant Pere d’Òdena
Art romànic
Aquesta església era situada al terme del castell d’Òdena Inicialment tingué funcions parroquials, i les ha conservat fins a l’actualitat El terme del castell d’Òdena apareix en la documentació a partir de l’any 957 En aquesta data Sala de Conflent vengué a Elegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murallat d’Òdena intra kastro muro de Odena Malgrat l’abundor de documentació del terme d’Òdena que s’ha conservat dels segles X i XI, la primera referència sobre l’existència de l’església parroquial correspon a una llista de parròquies del bisbat de Vic que…
Castell de Lluçà (Tàrrega)
Art romànic
L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en…
Sant Miquel d’Almoster
Art romànic
El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix…
cèdula
Diplomàtica i altres branques
Paper o document en què hom consigna i, especialment, notifica alguna cosa.
Es caracteritza per la seva simplicitat formal i pel fet de fer referència a un assumpte concret que tant pot ésser un avís, una ordre de compareixença o un compromís de pagament
valor afegit
Economia
Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc) generades en la realització de l’activitat productiva.
Quan fa referència al total de remuneracions corresponents a tot el sistema econòmic, deduït el desgast dels mitjans de producció utilitzats, és a dir, l’amortització, és equivalent a la renda nacional
borderó
Economia
Llista sistemàtica d’un conjunt d’operacions d’assegurança per a ús intern d’una entitat asseguradora.
Si aquestes operacions tenen relació amb els ingressos de producció de l’entitat, s’anomena borderó de primes i, si fan referència a les despeses de liquidació de sinistres, borderó de sinistres
pantonalitat
Música
Terme usat per Rudolph Réti en el seu llibre Tonality-Atonality-Pantonality (1956), el qual engloba tota la música occidental del final del segle XIX i el principi del XX basada en qualsevol organització amb referents tonals, ja sigui mitjançant el camí de la incertesa i inestabilitat tonal iniciada per R. Wagner, amb combinacions d’índole modal o amb sobreposicions simultànies tonals (bitonalitat, politonalitat), modals (polimodalitat) o qualsevol altra concepció tonal (per exemple intervàl·lica o acòrdica) tot i que fugi de l’harmonia funcional però sense arribar a ser atonal.
Anteriorment a Réti, el terme era usat d’una manera ambigua, i fins i tot A Schönberg l’aplicava en un sentit invers al de Réti amb referència a la seva música dodecatònica
pàgina de benvinguda
Electrònica i informàtica
Pàgina web que constitueix la pàgina inicial o principal d’un servidor de pàgines web.
Per extensió també fa referència a la pàgina inicial o principal d’un conjunt de pàgines relacionades, com per exemple el conjunt de pàgines que constitueixen la informació personal d’un usuari pàgina personal
frontera biogeogràfica
Ecologia
Línia més o menys laxa que limita l’àrea de distribució d’una espècie animal o vegetal.
Pot coincidir amb les anomenades barreres geogràfiques naturals, com ara una serralada, un riu, un desert, un braç de mar, etc però pot fer referència també a variacions progressives del clima, la latitud, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina