Resultats de la cerca
Es mostren 3261 resultats
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans Format per set…
EI marc geogràfic del romànic del Vallespir
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…
ETA
Membres d’ETA fent una conferència de premsa
© Fototeca.cat
Sigla d’Euskadi ta Askatasuna (‘País Basc i Llibertat’), organització basca revolucionària clandestina.
Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…
L’herència de Pere Sanglada
Art gòtic
La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
Les lamiàcies o labiades
Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze seccionat per a…
Sant Esteve de Pedret (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…
Sèrbia

Catedral de Sant Sava a Belgrad, capital de Sèrbia
© Eurail
Estat
Estat dels Balcans que limita al N amb Hongria, a l’E amb Romania, al SE amb Bulgària, al S amb Macedònia del Nord i Kosovo, al SW amb Montenegro, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina i al NW amb Croàcia.
La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània, una rica zona…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…